6 visites imprescindibles a la vall d’Isil  

Un dels primers pobles de la vall és Borén, que rep el nom del pantà que hi ha al costat. Des de la mateixa carretera es pot observar una panoràmica dels terrats de pissarra del poble, presidits per l’església de Sant Martí, amb portalada i campanar d’espadanya d’estil romànic. El poble pertany a l’entitat municipal de Sorpe, que està integrada al terme de l’Alt Àneu. 

Una mica més endavant descobrireu, al cor de la vall, amagat entre muntanyes, el poble d’Àrreu, que va quedar abandonat el 1982, però que, tanmateix, ara torna a tenir algun habitant. La tranquil·litat en aquest indret és absoluta. Hi podeu arribar des de la carretera de la vall d’Isil, que enllaça la majoria de pobles de la zona. Deixeu el cotxe a la carretera o bé al poble de Borén, creueu el pont de pedra romànic sobre el riu i enfileu el camí senyalitzat fins al poble. En poc més de vint minuts ja hi sereu. Un cop allà podeu passejar entre les cases i veure les restes del castell i de l’ermita de Sant Martí o les restes del castell que antigament dominava el pas cap a la vall.

Abans d’arribar a Isil veureu el monestir de Sant Joan d’Isil, romànic. La postal formada per l’església, tocant al riu Noguera Pallaresa, i el petit cementiri de davant és una de les més conegudes de la vall. Al poble trobareu una altra església, la de la Immaculada, també romànica, i el Centre d’Interpretació de la Casa de l’Os Bru dels Pirineus, un espai museístic que té com a objectiu conscienciar tothom de la importància de la conservació d’aquesta espècie i de la seva integració amb les persones i amb l’entorn ramader de la zona. El trobareu a la Casa Sastrès, un edifici de pedra, pissarra i fusta.

 

Des d’Isil val la pena seguir fins a Alós d’Isil, amb un pont de pedra a l’entrada, la serradora de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’església de Sant Lliser, també romànica, modificada, però que encara conserva una bella portalada romànica amb arquivoltes i dos relleus encastats a la façana. També destaca el pont d’Alós, romànic, les restes de l’església de Santa Eulàlia i les cases antigues que hi ha pel poble, amb balcons de fusta, com cal Tort. 

Des d’Alós d’Isil, ja al final de la vall, és fàcil arribar a Bonabé, un bosc on antigament hi havia hagut una mina de la qual s’havia extret plom i zinc, que es coneix com la mina de Bonabé. També és coneguda amb aquest nom l’antiga estació d’esquí nòrdic que actualment no funciona, situada en un entorn privilegiat dels Pirineus, molt verge i amb unes muntanyes que superen els 2.800 metres d’altitud. Des del refugi del Fornet es pot accedir a diversos pics (port de Salau, mont Valier, Mont-roig) o fer un tram de la ruta ‘Perseguits i salvats’, un projecte que ha permès recuperar i senyalitzar les rutes d’evasió dels refugiats jueus a través del Pirineu de Lleida durant la Segona Guerra Mundial.

Des de Bonabé es pot arribar a Montgarri seguint un camí rural asfaltat fins al refugi del Fornet i, d’allà, per una pista de terra que segueix el recorregut del riu Noguera Pallaresa durant 28 quilòmetres fins a arribar a Montgarri. A la vora del riu, aquest nucli despoblat és un dels espais més idíl·lics de l’Alt Aran. Es tracta d’un poble abandonat envoltat de prats i de muntanyes, i presidit per l’inconfusible santuari de Montgarri, un edifici del segle XVI però amb un origen encara més llunyà, del segle XII. A la vora del santuari hi ha el Refugi Amics de Montgarri, on es pot fer un àpat o dormir.