El Parc Natural de l’Alt Pirineu fa 20 anys
Amb gairebé 80.000 hectàrees és el més extens de Catalunya i el seu proper repte és assolir la certificació Wild River
El Parc Natural de l'Alt Pirineu va ser creat l'1 d'agost de 2003 amb 69.850,38 hectàrees protegides, i es va convertir d’aquesta manera en l'espai natural protegit més extens de Catalunya. Arran d'una ampliació feta el juliol del 2018, el parc disposa d’una superfície encara superior i arriba a les 79.317,21 h. Destaca per les extenses pastures i animals tan emblemàtics com el gall fer, el trencalòs o l'os bru.
NOUS REPTES
Després de 20 anys, el parc es proposa nous reptes. Per una banda, vol assolir la certificació Wild River (Riu Salvatge) a l'Alta Noguera en un tram d'uns 30 quilòmetres de la Noguera Pallaresa que transcorre entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà. També es proposa aconseguir ser espai protegit envers la contaminació lumínica. D'aquesta manera, juntament amb el Parc Nacional d'Aigüestortes, es convertiria en l'àrea de protecció lumínica més important d'Europa. Per acabar, afronta el futur amb la idea d'aconseguir la Carta Europea de Turisme Sostenible.
Després de 20 anys, el parc es proposa nous reptes. Per una banda, vol assolir la certificació Wild River (Riu Salvatge) a l'Alta Noguera en un tram d'uns 30 quilòmetres de la Noguera Pallaresa que transcorre entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà. També es proposa aconseguir ser espai protegit envers la contaminació lumínica. D'aquesta manera, juntament amb el Parc Nacional d'Aigüestortes, es convertiria en l'àrea de protecció lumínica més important d'Europa. Per acabar, afronta el futur amb la idea d'aconseguir la Carta Europea de Turisme Sostenible.
VALORS FAUNÍSTICS, FLORÍSTICS I GEOLÒGICS
El Parc Natural reuneix 1.590 espècies de flora, de les quals 22 espècies de flora amenaçada o molt rara a Catalunya, com Cerinthe glabra, Hippuris vulgaris, Juniperus thurifera, Salix hastata, Matthiola valesiaca o Astragalus penduliflorus.
Pel que fa als valors faunístics d'aquest espai protegit, destaca per la població més nombrosa de gall fer de l'estat, amb 150 mascles censats; un endemisme quasi exclusiu com és la sargantana pallaresa, i espècies amenaçades o rares com l'os bru, la llúdriga, l'almesquera, el trencalòs, el voltor negre, l'aufrany, el milà reial, el gall fer, la perdiu blanca, la perdiu xerra, el mussol pirinenc, la becada, el pela-roques, el pardal d'ala blanca i el tritó pirinenc.
El parc presenta sis hàbitats d'interès comunitari prioritaris, entre els quals les úniques formacions de savina turífera de Catalunya, 30 hàbitats d'interès comunitari no prioritaris i alguns estanys d'alta muntanya no pertorbats per infraestructures hidroelèctriques o introducció de peixos.
Els valors geològics o culturals també hi són destacables amb 87 estanys, entre ells l'estany més extens del Pirineu meridional (Certascan), i 94 estanyets.
El Parc Natural presenta una gran amplitud altitudinal, amb uns 2.500 m de diferència entre la seva cota més baixa i més alta. Concretament, el seu territori s'estén des dels 650 metres d'altitud del santuari d'Arboló, al seu extrem meridional, fins als 3.143 metres de la Pica d'Estats, el cim més alt de Catalunya. Alguns dels pobles de l'entorn del parc es troben a gran altitud, com és el cas de Rubió (el poble més alt de Catalunya, situat a 1.687 m) o Tor (1.649 m).
VISITANTS AL PARC
El parc està format per 13 municipis del Pallars Sobirà (Alins, Alt Àneu, Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d'Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós) i dos de l'Alt Urgell (Montferrer i Castellbò i les Valls de Valira).
El parc està format per 13 municipis del Pallars Sobirà (Alins, Alt Àneu, Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d'Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós) i dos de l'Alt Urgell (Montferrer i Castellbò i les Valls de Valira).
Les primeres dades que es tenen de visitants són del 2017, quan se'n van registrar 314.000. L'any 2022 es van sumar 345.618 persones. Aquestes dades es calculen d'acord amb els visitants atesos als centres d'informació, oficines d'informació d'ajuntaments i del parc, i persones que són detectades pels comptadors situats en pàrquings i senders.
T'ha agradat aquesta proposta? Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.
