Priorat: un passeig per la toscana catalana

La portaveu de la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat presenta la comarca com un paisatge únic que els seus habitantss, tot i domesticant-lo, han sabut respectar. Roser Vernet (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Entre la captivació i el rebuig El Priorat no és un territori fàcil. Situat a redòs de les serres de Llaberia i Montsant, té una orografia abrupta però, enmig de tanta altiviesa, hi regna pau i tranquil·litat. Rafael López-Monné (text i fotografia)

Llach i Serrat mostren els seus cellers Joan Manuel Serrat i Lluís Llach tenen arrels a la comarca i les han reforçat en forma de vinya. Els cantautors ens descobreixen els paisatges íntims i els racons favorits del seu Priorat. Toni Orensanz (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Llaberia, escenari de guerra El guerriller Carrasclet, fill del Priorat, va convertir la serra de Llaberia en un parany per a l'exèrcit borbònic. Revivim la seva vida seguint-li els passos per la comarca. Cristina Masanés (text), Rafael López-Monné (fotografia)

El Priorat, paradís dels vins Si el vi és l'expressió d'una terra, el viatge enològic és cultura. Això ho han entès molt bé al Priorat, on tot el sector es transforma per satisfer els visitants més exigentes. Sònia Casas (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Es reintrodueixen al Montsant Van viure al Priorat durant el neolític i van desaparèixer, però formen part de la cultura popular de la comarca. Avui, aquests rèptils tornen a campar-hi en llibertat. Jordi Prades (text), Rafael López-Monné (fotografia)

La vida de pregària a la serra santa Les religions perduren a les ermites del Montsant, un reducte de misticisme, solitud i calma que, entrat el segle XXI, continua fent honor al seu nom. Enric Alfonso (text), Rafael López-Monné (fotografia)

El vi porta enòlegs d'arreu del món Les vinyes centenàries i un paisatge que qualifiquen d'únic són els imants que atreuen les famílies estrangeres i els vinicultors que han arrelat d'aquí. Sara Sans (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Passejada de natura Els contorns sinuosos del Montsant vetllen les ruïnes del monestir d'Escaladei. Entre boscos de carrasques i pins, us proposem vorejar les parets d'una serra que va captivar els cartoixans i que, ara, atreu excursionistes. Oriol Gracià (text)

Passejada d'història La serra de Llaberia fou el refugi d'aquest guerriler de Capçanes que, amagat a la muntanya, liderà accions contra l'exèrcit borbònic de Felip V. Oriol Gràcia (text)

Passejada per fer gana Siurana és un poble embellit per la inaccessibilitat. S'hi arriba per una carretera tortuosa que puja fins a més de 700 metres i situa els visitants al límit de l'abisme, al capdamunt d'unes roques verticals que són un mirador excel·lent del Priorat. Oriol Gracià (text)

De Barcelona estant, Vilanova i la Geltrú és pràcticament invisible. Però la proximitat comet una injustícia perquè la capital del Garraf és un niu de sorpreses que es poden amanir amb àpats de luxe. Trinitat Gilbert (text)

La tramuntana ha treballat de valent per esculpir formes originals a les roques del cap de Creus. En aquestes pàgines en descobrim algunes de ben animals. Francesc Muntada (fotografia), Oriol Lladó (text)

Descobrim l'illa desconeguda El camí d'en Kane, que uneix Ciutadella i Maó, s'endinsa en la zona menys visitada de l'illa, la de les masies i les pastures. Josep Pons (text), Tolo Mercadal (fotografia)

Entre Peníscola i Alcossebre s'estén un espai natural de gran valor paisagístic i històric. Són quinze quilòmetres de façana marítima verge i de muntanyes sorprenents. Laura Grau (text), Paco Tortosa (fotografia)

No importa en quina època ens deicidim a fer aquesta ruta que mai no farem el camí sols. Excursionistes, famílies amb nens... Només cal tenir ganes de caminar per gaudir d'una passejada espectacular. Dolors Gordils (text), Òscar Rodbag (fotografia)

És a Organyà on comença i acaba aquesta ruta per la vall de Cabó, que ens transporta a una època molt llunyana, el neolític, en què la cultura megalítica ens va llegar una extensa mostra de construccions funeràries: els dòlmens. Marta Montmany (text i fotografia)

El cim més alt de la serra de Prades guarda a la falda un dels dos únics boscos de roure reboll del país. Durant el trajecte, passarem per unes balmes antigament habitades. Joan Raventós (text i fotografia)