Calonge, paisatge del vi i el suro

La plaça Major de Calonge (Baix Empordà),a redós del castell medieval, és el punt de partida del recorregut cap al cim de puig Cargol. Enfilem el carrer Major que enllaça amb el de Pompeu Fabra i, ja als afores, desemboca al camí del mas Molla. Voregem les hortes, i un cop davant la masia, envoltada de vinyes, girem a l’esquerra per un sender de terra. Aviat trobem la Torre Lloreta, una antiga fortificació medieval  convertida més tard en casa pairal. El camí creua la riera del Tinar i un cop passat el mas Segal s’endinsa al bosc, resseguint les franges verdes i blanques del recorregut local. Pels vorals del sender és fàcil veure alzines amb l’escorça rugosa ferida per l’extracció del suro. Les mates d’arboç i argelaga cobreixen el sotabosc.

La muntanya i la plana

El camí continua per una pista forestal ampla que voreja el puig de la Cendrosa fins arribar a l’antic mas de can Ribot de Fitor, on trobem una cruïlla. Deixem a l’esquerra els senyals del PR-5 i prenem el sender de la dreta que condueix al puig Cargol, un cim poc pronunciat, que identificarem per la columna blanca que el culmina. Si mirem a la dreta s’abasta bona part del massís arrodonit de les Gavarres; a l’esquerra, la mar s’entreveu a l’horitzó. Passem pel costat d’un dipòsit d’aigua fins arribar a l’encreuament amb el sender que porta a Palamós, per Santa Maria de Bell-lloc. Nosaltres, però, girem a la dreta i continuem per un camí que voreja algunes masades. El recorregut entra de ple a la plana calongina, on la vinya comparteix terres amb el cultiu de sembrats. El mas Gil i el mas Molla ens indiquen que som molt a prop del punt d’arribada.