Caminada pels orígens del Priorat

Més enllà de grans rutes, que també hi són (el GR 174 d’Escaladei a Poboleda, per exemple), aquest últim municipi prioratí permet algunes passejades al voltant del nucli urbà que són ideals per descobrir vestigis i històries del passat. No és casual que Poboleda fos el primer lloc on es van instal·lar en aquesta terra els monjos cartoixans que, finalment des d’Escaladei, van donar nom a la comarca (Priorat ve, com el seu nom indica, de prior, i aquest prior no era cap altre que el de la cartoixa). Si preneu el carrer Major de Poboleda i tireu avall fins al final de tot, acabareu sortint a un camí que us durà, directament, girant a mà dreta, cap allò que queda de les propietats dels cartoixans. Resta dempeus encara, per exemple, el molí draper dels monjos, amb l’estructura ben conservada i l’escut dels cartoixans prioratins que llueix al balcó: una escala per la qual dos àngels pugen cap al cel.

El camí fins aquí és curtet, deu minuts a tot estirar, però ja serveix per preguntar-se què hi feia un molí draper al Priorat. No ha estat sempre aquesta una terra de vinya? Efectivament, però a banda de vi hi ha hagut -i hi ha- altres conreus, i el cànem va ser la resposta en un moment determinat. Per l’aigua del riu Siurana, els monjos i la gent del lloc es van tirar els plats pel cap en diverses ocasions durant el segle xvi. Prop d’aquí, seguint el camí, trobem la palanca, el pontet mòbil que permet creuar el riu, una obra de disseny tradicional pensada perquè la passera no se n’anés avall a la mínima pujada de les aigües. Si travessem la palanca, a l’altra banda del riu podrem veure el pou de gel, que havia tingut antigament l’útil funció de nevera local.

Recuperem el camí, passem pel costat del cementiri -amb vinyes a tocar- i gaudim de bones vistes del poble i de la serra de Montsant. Els hortets que ens retornen fins al nucli urbà estan ben conreats i cuidats, amb marges ben construïts. Arribats al poble, i si tenim ganes d’una segona passejada, podem adreçar-nos cap a la font del Mingot, un paratge natural a redós del riu Siurana. El pont de pedra, amb dos ulls, sobre les aigües i els horts de pedra en sec de cara al sol són, un cop més, bona mostra del bon gust de la civilitat agrària mediterrània.

Aquesta ruta va ser publicada al número 131 del DESCOBRIR.