Quina vista des del castell de Burriac!
Aparcament - pista forestal - castell de Burriac.
Dificultat
Distància: 2,4 km (anada i tornada)
Desnivell: 150 m
Durada: 35 min (pujada)
-
Tren ▼
Cabrera té estació de tren, a la vora del mar (900 41 00 41). El nucli de Cabrera és més amunt, hi ha autobusos de l'empresa Casas que hi pugen (93 798 11 00).
-
Cotxe ▼
Hi arribem des de l'N-II, on prenem la B-502, a la cruïlla de la carretera d'Argentona. Si venim per l'autopista C-32, agafem la sortida 10 i ens incorporem a la B-502. Si venim per l'AP7, agafem l'autovia C-60 en direcció a Argentona i Mataró per enllaçar-hi amb la C-32. Per arribar a l'aparcament on comença la nostra ruta, agafem el carrer de la Riera i no l'abandonem, encara que es converteixi en una pista de sorra. Després d'un revolt molt pronunciat a l'esquerra, hi ha l'aparcament. El camí comença rere un cadenat, que és perquè no hi passin els vehicles.
És una talaia privilegiada sobre el Maresme. Des d'aquí, el cavaller Pere Joan Ferrer i Destorrent dominava bona part del territori que senyorejava, des de Sant Vicenç de Montalt fins a Premià de Dalt. Se l'havia guanyat: les cicatrius al seu cos parlaven de totes les batalles en què havia combatut en cos i ànima. I el rei Joan II li ho va agrair concedint-li l'any 1471 la senyoria de Mataró, Argentona, Cabrera, Vilassar i Premià, i també el castell de Burriac.
No cal que parlem de guerres ni de cicatrius a la canalla mentre pugem fins al castell medieval de Burriac, entre boscos de pins, alzines, roures i cirerers d'arboç. Però sí que els podem dir que el territori que albirem des de dalt era l'antiga baronia del Maresme i que les restes que trobem avui són en gran part el resultat de la reforma que hi va fer Pere Joan Ferrer per fer-hi la seva residència. Hi trobarem restes de cisternes i sitges, i si tenim imaginació, també podrem reconstruir la part alta del castell, on hi havia la capella, la sala d'armes i els habitatges. La torre mestra encara queda dempeus. Un plafó amb informació sobre les restes del castell ens ajudarà en aquest exercici.
També ens embadalirem (i farem un munt de fotografies) amb la vista espectacular que hi ha des d'aquí dalt: al nord despunta el Montseny i s'hi estén la Depressió Litoral, i pel cantó de llevant albirem des del Montnegre fins a la muntanya de Montjuïc.
Si mirem cap al mar, veurem que els poblats ibèrics, les vil·les romanes i les antigues vies de comunicació han estat substituïts per urbs més grans (Mataró, Argentona, Cabrera...) i per una carretera i una autopista que circulen pràcticament en paral·lel i que segueixen el traçat de la Via Augusta romana. També veurem desfilar els trens en la llunyania, com si fossin petites erugues en processó.
Però el que no ha aconseguit esborrar l'expansió del ciment és el contrast entre el verd perenne forestal i el blau llampant del mar. El Maresme és una franja llarga i estreta que et permet imaginar-te amb els peus en remull a la platja i, només girar el cap a l'altra banda, endinsar-te en els boscos ombrívols i plens de llegenda del Parc de la Serralada Litoral. Un privilegi.
Aquesta ruta va ser publicada al número 204 del DESCOBRIR.
Ermita de Santa Elena d'Agell. Ja que sou al veïnat d'Agell, us recomanem que visiteu l'ermita de Santa Elena, d'estil gòtic tardà i consagrada a la mare de l'emperador Constantí, a qui s'atribueix la troballa de la creu de Jesús. A la capella, a les claus de volta, hi ha representada la imatge de la santa amb la creu i un llibre, i també una cabra, relacionada possiblement amb l'escut heràldic del poble. Camí de Santa Elena, 206. Cabrera de Mar
Can Modolell. Jaciment on s’han descobert vestigis que van des de l’època ibèrica fins a la baixa edat mitjana. Les restes més rellevants del conjunt són les estructures del que podria haver estat un temple pagà dedicat al déu solar persa Mitra. Un dels altars dedicats a Kautes està datat en la segona meitat del segle I dC, el testimoni més antic de culte mitraic de la península Ibèrica. Camí de Can Segarra, Cabrera de Mar
El camí és una pujada constant i, en alguns trams, la pluja hi ha deixat marcats uns nervis ben pronunciats, de manera que no és recomanable portar-hi cotxet (especialment per a l'últim tram, que és pedregós). Cal portar-hi aigua. El camí és força ombrívol, però cal evitar a l'estiu els pics del sol. A la tardor, les cireres d'arboç esquitxen les vores del camí de groc i vermell.
Punt d'Informació de Cabrera de Mar. Pl. de la Fàbrica (davant de l'Ajuntament). 674 01 14 50
Consorci del Parc de la Serralada Litoral. Av. de l'Onze de Setembre, 53, 1r, Cabrera de Mar. 93 754 00 24
- On dormir
- On menjar
- Què fer a Maresme
casa rural
Can Vivé
Can Vivé. Bonic allotjament rural ubicat en una masia del segle XVII, amb cinc habitacions dobles i una triple que conserven l'estil rústic de les cases pairals. L'antiga bassa s'ha transformat en una petita piscina i té un jardí gran i molt cuidat. S'hi poden llogar bicicletes elèctriques. Camí de Santa Elena d'Agell, 30, Cabrera de Mar. 93 759 82 66.
T'ha agradat aquesta proposta? Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.