Sant Sadurní, la plana del cava

Als catalans ens agrada el cava; és més que una beguda, l’hem convertit en una manera de relacionar-nos amb els altres i d’entendre la vida. Així ho van veure els pioners que, superant la fil·loxera que els va arruïnar, van construir aquest imperi de bombolles que té com a capital Sant Sadurní d’Anoia, on comencem la nostra ruta.

Al principi del segle XX, la burgesia agrària de Sant Sadurní no volia ser menys que la de Barcelona, i va omplir la vila d’edificis modernistes. Els ceps van fer del poble una petita ciutat pròspera. Aquí tothom està relacionat amb el cava d'una manera o d'una altra, i els edificis no són una excepció.

El que fins llavors era el raval va ser el pol d’expansió de la vila. Miquel Madurell Rius, autor de l’Ateneu Agrícola, i Santiago Güell van ser els artífexs d’aquella transformació que va obrir la ciutat cap al Raval.

El coll dels Casots
Surto de Sant Sadurní per on surten els ciclistes de la terra, en direcció al coll dels Casots, més conegut en l’argot ciclista com a coll del puticlub, perquè a dalt hi ha un equipament d’aquesta índole. En Jesús Castaño, carnisser i veterà devorador de quilòmetres, és el  meu company de ruta a partir d’aquí. A punt de fer el cim, ja es veu el local.

Baixem els Casots entre vinyes i pedalem entre ceps per Sant Pau d’Ordal, Lavern, el Pla del Penedès i, després de remuntar un altre petit coll, passem a tocar de Terrassola i Lavit.

M'acomiado d'en Jesús i segueixo camí fins a la cava Segura Viudas perquè m'ensenyin el procés d'elaboració del cava. Si prenem un parell de copes, de segur ens convindrà descansar una estona abans de tornar a Sant Sadurní.

Aquesta ruta va ser publicada al número 144 del DESCOBRIR.