Sobre la vall de l'Ebre

Per a molts excursionistes de la plana de l’Ebre, lo Port és lloc d’esbarjo quan arriba el cap de setmana. Sortir de Roquetes, superar els revolts pronunciats de la carretera del Caragol i entrar pel Portell esdevé un ritual tortuós força estès entre els afeccionats a la natura. Ens empeltem, doncs, dels costums locals i fem el mateix itinerari. Un cop a dalt, seguim els indicadors fins trobar la carretera que s’enfila al cim de Caro, el punt més alt del massís. Just al tercer revolt després del desviament, deixem el cotxe al costat dels cartells que indiquen l’inici del recorregut que porta al mirador de la Barcina.

Per les carenes més altes

El camí s’esmuny entre dues roques i gira a la dreta. Ens endinsem per un bosc poc dens on predomina el pi roig. La pujada és suau. El sender es bifurca i prenem el camí de l’esquerra fins arribar en un collet. És un bon punt per divisar Caro, a 1.147 m sobre el nivell de la mar. El cim es fàcilment econeixedor per les dues antenes de televisió que el coronen. Els senyals roigs i blancs i unes fites ens indiquen el camí, entre pins esbiaixats, afligits per la força del vent. Com més amunt pugem, la boscúria es va difuminant i predominen els arbustos baixos i les clapes de pedres soltes. Aviat arribem al cim de la Barcina (1.351 m), una mola coronada per una fita de pedres. Val la pena recrear-se amb les vistes que ofereix aquest mirador. Tocant a l’horitzó, cap a la mar, es defineixen les banyes del delta de l’Ebre i resseguint el riu es distingeixen els nuclis riberencs de Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Amposta, Vinallop, Campredó i Tortosa... Al davant, als nostres peus, sobresurten la mola Castellona i la del Moro. A la dreta, per sota de Caro, es veuen els espadats del barranc de la Geganta. A l’esquerra queda la mola de Catí, un immens altiplà cobert de boscos. Hi restem una bona estona per assaborir-ne la vista. Després només caldrà refer el camí.