Aquesta ruta ens descobrirà cooperatives i projectes de l’economia social de la Catalunya Central. Coneixerem el primer supermercat cooperatiu de Catalunya, Supercoop Manresa; i el Celler Cooperatiu d’Artés, un dels millors exponents dels vins de la denominació d’origen Pla de Bages. Dinarem a Sambucus, un restaurant cooperatiu de Manlleu que cultiva plantes aromàtiques per fer les seves pròpies infusions i condiments, i acabarem a Can Magi, a Vici.
Manresa, Bages
La ruta comença a Manresa. I si es parla d’economia social i cooperativisme és obligatori conèixer el Supercoop Manresa, el primer supermercat cooperatiu i participatiu de Catalunya, situat al mercat municipal de Manresa. Qualsevol persona pot comprar al Supercoop, però les persones sòcies gaudeixen de preus especials. És una de les singularitats de la cooperativa, on totes les decisions es prenen de manera horitzontal i on la feina de les persones voluntàries (tres hores de treball voluntari cada quatre setmanes) permet abaratir els costos.
A les lleixes del Supercoop hi ha productes de L’Obradora, una cooperativa de petits productors i elaboradors de la Catalunya Central que s’han agrupat per gestionar un obrador compartit al mateix mercat municipal de Manresa, i espai per la cervesa Hoppit, una cooperativa que elabora cervesa artesana també de Manresa però que, a més, gestiona La Marmita, un espai amb més de cinc aixetes amb les seves pròpies cerveses per degustar o endur a casa, i amb una nevera plena d’ampolles i llaunes d’altres cerveseres d’arreu de Catalunya, l’Estat espanyol i Europa.
Abans de deixar Manresa i continuar amb la ruta val la pena saber que a la mateixa Marmita de Hoppit, la cooperativa hi ha fet un escape room i no us oblideu de visitar la llibreria cooperativa Murmuri, situada al Barri Vell on segur que trobeu tots els llibres de les editorials de la cooperativa manresana KULT: Tigre de paper, L’agulla daurada i Bellaterra Edicions.
Artés, Bages
Marxem de Manresa però no perdem de vista la muntanya màgica de Montserrat. Destinació, Artés. Al centre del poble hi ha un dels cellers històrics del Pla de Bages: el Celler Cooperatiu d’Artés, que funciona com a plaça de poble, “la gent es queda aquí i fa el vermut, la copa de vi o la copa de cava abans de dinar o de sopar, i ens encanta”, diu una de les sòcies, Anna Berenguer, que presumeix d’estar dins dels tres sectors de l’economia del país. “Tenim el sector primari, que són les vinyes dels nostres socis; el sector secundari, que és la bodega, l’elaboració del vi; i el sector terciari, que és la venda dels nostres vins a través de l’agrobotiga i la degustació dels vins a l’Espai Artium”.
Manlleu, Osona
Segur que a hores d’ara, tant parlar de menjar i beure se’ns ha obert la gana. Continuem la ruta i canviem de comarca. Dinarem al restaurant Sambucus, a Manlleu, Osona, una cooperativa que, a més, cultiva les seves pròpies plantes aromàtiques per fer condiments i infusions.
Sambucus és també una empresa d’inserció que ofereix oportunitats laborals a persones vulnerables, i ho fan a través de l’activitat gastronòmica del restaurant, però també de cuines de col·lectivitats i càterings; i de l’activitat agrària amb la plantació d’aromàtiques i gestió d’horts socials.
El més singular de la part d’aromàtiques de Sambucus és que en un mateix espai hi ha els camps de conreu, l’assecador i l’obrador. Ara la cooperativa està en un procés per fer que la cuina incorpori també les plantes aromàtiques. Ja fa temps que van consolidar els macarrons amb salsa de sàlvia, però ara la cooperativa té un parell de projectes entre mans que volen visibilitzar les plantes oblidades.
També amb aquests projectes treballen en xarxa amb productors de la comarca. És el cas del Serradet de Barneres, que elaboren els iogurts i formatges que serveixen al restaurant però que ara, a més, són còmplices amb un nou producte del qual ja s’estan venent les primeres unitats: un formatge d’untar amb herbes no viatjades.
El Serradet de Barneres és una cooperativa que gestiona un ramat d’ovelles lleteres als peus del turó del Puig-Agut, a Sant Martí Sescorts (l’Esquirol). A la mateixa finca hi tenen un petit obrador on transformen la llet fresca elaborant làctics artesans, naturals i de temporada. “Seguim el cicle natural de les ovelles i fem monta natural, on els marrans cobreixen les ovelles a finals d’estiu i els parts són a mitjan gener, cinc mesos més tard”, diu Aina Roca, una de les sòcies treballadores, “això significa que no tenim llet tot l’any, sinó que podem elaborar els productes de mitjans de febrer a mitjans d’octubre, fet que implica que els productes frescos com el mató, formatge fresc i iogurts només els puguem oferir durant aquests mesos”. La cooperativa també elabora formatge madurat que, malgrat també el fan durant aquests mesos, com que necessita sis mesos de maduració, es pot començar a vendre a principis de setembre i oferir alguna cosa els mesos que no tenen frescos.
Vic, Osona
Continuem i acabem la ruta a Vic. Can Magi té un espai multidisciplinari en ple casc antic, on combina la gastronomia amb la fotografia, unint així les dues vocacions de les seves persones sòcies. Can Magi és un restaurant teteria on la sostenibilitat és un dels seus pilars, “fem petita producció, de qualitat, i intentem que tot el nostre producte tingui algun vincle amb el món de la cooperació”, diu Mariona Giner, una de les sòcies i fotògrafa de professió amb anys d’experiència en fotografia humanitària.
Després d’haver visitat aquests projectes cooperatius i transformadors una se n’adona que si tots poséssim el nostre granet de sorra potser sí que faríem un món millor. La Catalunya Central és plena d’iniciatives d’economia social i solidària i la resta de territori català també. En descobrirem alguns més a la propera ruta cooperativa.
Rutes cooperatives de Catalunya
