Des dels camps de fruita seca, passant per les vinyes, fins als extensos camps d'arròs del delta de l'Ebre. I tot això, resseguint el ritme de les aigües del riu Ebre, cor i motor d'unes terres que, més enllà del seu increïble paisatge, compten amb projectes cooperatius excepcionals.
La Fatarella, Terra Alta
Comencem a la Fatarella, a la Terra Alta, on visitem la Cooperativa Agrícola Sant Isidre, tot un referent a la zona. Originàriament, vinculada al sector del vi, actualment també hi produeixen avellana, oli, olives i ametlla, a més de subministrar tota mena de producte alimentari i d’oferir serveis relacionats amb la pagesia i el camp.
“La punta de llança d'aquest projecte era recuperar lo vi de la Fatarella”, explica Andreu Rius, president de la cooperativa, “lo vi que es feia abans, de les úniques finques centenàries que queden al municipi”. Amb aquesta voluntat, l’any 2018, neix la marca ‘Al-fatriyya’, inspirada en el nom àrab d’on es creu que prové el topònim de La Fatarella, com a símbol de tradició i territori. Avui en dia, sota aquest nom i al supermercat que l’Agrícola Sant Isidre té a l’entrada del poble, podem comprar els productes que comercialitza la cooperativa, amb especial atenció a les avellanes.
I és que aquest fruit, que vinculem sobretot a la comarca del Baix Camp, és el producte estrella de la Fatarella, únic a les Terres de l’Ebre i d’una qualitat excel·lent, gràcies a les condicions climàtiques i de terreny de la zona. No en va, la coca d’avellanes que podem comprar als forns del poble és el seu dolç més típic. Actualment, però, el cultiu de l’avellaner es veu amenaçat per la creixent població de porcs senglars a la zona, que es menja el fruit i destrossa els camps, motiu pel qual des de la mateixa cooperativa s’està treballant en un projecte per protegir-lo.
La cooperativa també és pionera en l’autoconsum solar al municipi, havent instal·lat una planta solar fotovoltaica, impulsada per la comunitat energètica que la mateixa cooperativa ha creat. Un últim repte és el relleu generacional, tant en el camp de la pagesia com en el futur del municipi. Precisament en aquest sentit, l’Agrícola Sant Isidre també està treballant en un projecte per recuperar oficis antics del món rural que s'estan perdent, amb l’objectiu que això motivi la gent jove per implicar-se al territori.
No podem marxar de la Fatarella sense passejar pels seus perxes, un element arquitectònic característic del municipi que consisteix en trams de carrer coberts per bigues i arcades de pedra que uneixen diverses cases. Amb aquest recorregut a través de les façanes de les cases podreu conèixer tots els racons del poble i els seus orígens medievals.
Roquetes, Baix Ebre
I entre camps de vinyes i avellaners, la carretera ens retroba amb el riu Ebre, en un dels seus trams més bonics. Una parada a l'assut de Xerta ens brinda unes vistes excepcionals, des d'on continuarem, sempre ben acompanyats pel riu, fins a Roquetes, on visitarem la cooperativa de La Segona Volta. Allí, entre roba, mobles, llibres, joguines i aparells elèctrics de tota mena i èpoques, coneixem a Josep Manel Sebastià, el seu president. “Som una cooperativa que ens dediquem a recuperar tota classe d'objectes que estiguin en desús”, ens explica, “i intentem tornar-los a portar al cercle del comerç a un preu popular perquè tothom pugui comprar alguna cosa del que tenim aquí”.
La Segona Volta col·labora amb el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE) per recollir de les deixalleries de la zona els objectes que es poden reutilitzar, abans no arriben a l'abocador on definitivament queden soterrats. A més, tothom pot portar qualsevol objecte que ja no utilitzi a La Segona Volta, sempre que no estigui trencat, molt brut o no sigui aprofitable, i també fan recollides a domicili d'objectes molt grans. A més, el primer dissabte de mes organitzen un mercat de segona mà on poder passejar, buscar i, molt probablement, marxar amb algun objecte al qual li haureu donat, sense saber, una segona volta.
Amposta, Montsià
I amb aquesta idea que tot pot tenir una segona vida, continuem la nostra ruta, sempre seguint el riu Ebre, fins a Amposta, on precisament de celebrar la vida ha sorgit la cooperativa del Racó de la Festa.
Cultura, moda i esdeveniments. Aquestes són les tres línies estratègiques de la cooperativa ampostina, actualment sota el nom de Racó, que sorgeix d’unir la passió i experiència dels seus impulsors, Joan Guijarro i Andrej Mikulasek, en els camps de les arts escèniques, la sastreria i l’organització d’esdeveniments.
“També tenim una part social”, ens explica Guijarro, “a través de la Comunalitat l'Era d'Amposta, on treballem en teatre comunitari i acció social”. Un projecte, en un primer moment inesperat, que fomenta l’enxarxament i la cohesió de persones creant diferents actes i accions que ens han permès treballar projectes d’inclusió social i d'ajuda mútua.
A més, un nou local centralitza la gestió de totes les activitats que realitzen: des dels espectacles de la companyia teatral Dh Company, els vestits i escenografies del sastre Andrej Mikulasek, fins a l’organització d’esdeveniments, públics i privats, com bodes o cavalcades de Reis.
“Ara el repte és reconvertir l’anterior local, que actualment es dedica als tallers i assajos de la companyia, en la Sala B Teatre, un espai obert al públic on fer sopars espectacle, jornades teatrals, concerts, etc”, explica entusiasmat Joan.
Sant Jaume d’Enveja, Montsià
I a les portes del Parc Natural del Delta de l'Ebre, la nostra ruta no podia acabar a cap altre lloc més que entre arrossars. Ja sigui l'hora del vermut, a mitja tarda o al vespre, una visita al bar cooperatiu Lo Vora de Sant Jaume d'Enveja és parada obligada.
A tocar del riu Ebre, amb vistes privilegiades al pont del Passador, aquí el temps es para i es respira diferent. Podem observar els remers pujar i baixar les aigües del riu, passejar per la via verda a peu o en bicicleta o, simplement, gaudir de la vida assaborint els productes de proximitat i de km 0 que hi serveixen. S’hi organitzen, a més, moltes activitats culturals, com tastos de vins, recitals de poesia, vermuts i bingos musicals o exposicions diverses, entre altres.
Acabem la ruta cooperativa per les Terres de l’Ebre amb la sensació d’haver descobert un territori que mira el futur amb moltes ganes de fer-lo millor. I a més, des de sectors i àmbits tan diferents com l’agricultura, l’economia circular, la cultura i la gastronomia.
Rutes cooperatives de Catalunya
