La ruta que emprenem avui té lloc a tres comarques: el Pla d’Urgell, les Garrigues i l’Urgell. Al llarg del trajecte, ens endinsarem en una terra on, per evitar el despoblament, la gent ha fet pinya cooperant uns amb els altres, han apostat per innovar quan no semblava factible i s’han bolcat a garantir unes condicions dignes per tothom qui hi viu. Un territori on l’experiència en el cooperativisme agrari ha inspirat la creació de cooperatives de treball com les que visitarem avui. Uns projectes que han permès diversificar l’economia i que han centrat gran part dels esforços a revalorar el seu entorn, ampliant així la mirada més enllà del negoci.
El Poal, Pla d’Urgell
Comencem al Pla d’Urgell, a El Poal. Un poble de 655 habitants on ha nascut el primer obrador compartit de cosmètica ecològica de Catalunya: Avantva. Un projecte que neix de diverses dones artesanes d’arreu del país que s’han unit per fer valdre el seu ofici, que ha quedat en l’oblit: el de la saboneria, l’arborisme i la ramalleria.
“Normalment, quan la gent pensa en cosmètica, pensa en maquillatge, però en el nostre cas parlem d'una cosmètica que és més de cures personals, són productes per nosaltres, molt més essencials, tant per higiene bàsica com també de reconnexió amb la persona”, ens explica Nitdia Aznárez, una de les sòcies. “Elaborem sabons, olis, cremes i hidrolats treballant amb plantes que ara ningú recorda i que ens agradaria tornar a fer valdre”, afegeix.
Arbeca, Garrigues
Canviem de comarca: cap a les Garrigues. Per parar a dinar, les opcions són múltiples: som al territori per excel·lència de les cooperatives agràries!
En aquesta ruta, tanmateix, en lloc de menjar, parem on fan beure. Concretament, vermuts i licors. Anem a Arbeca a visitar Tres Cadires, una cooperativa que “va néixer sent licorera, però el seu objectiu al final és fer desenvolupament local”, tal com ens descriu Andreu Culleré, soci fundador.
Des del seu local d’Arbeca, elaboren els seus propis licors, comparteixen l'obrador amb altres projectes que majoritàriament són licoreres i, a més, tenen un projecte agroecològic que fa transformació de melmelades al seu local. Tot el que produeixen ho fan des d’una mirada “el màxim d’ètica possible”, tal com ens explica Culleré. Procuren que els seus productes siguin “de proximitat”, i així és com han elaborat un licor amb nous abandonades per la pagesia del municipi i que ells mateixos han recol·lectat.
Tres Cadires destaca per fer xarxa constantment. Han contribuït a impulsar l’Ateneu Cooperatiu de Ponent, Ponent Coopera, Mengem Ponent i l’Associació per al desenvolupament integral de la Vall del Corb. A més, han participat de la creació de la cooperativa de cervesa La Branda destil·leria i també han intercooperat amb altres cooperatives com l’agrícola d’Arbeca o Som Punt, que ara visitarem.
L’Espluga Calba, Garrigues
Som Punt es troba a la mateixa comarca que Tres Cadires, però en un altre municipi: l’Espluga Calba. Es tracta de la cooperativa tèxtil més antiga de Catalunya, que fins fa poc s’anomenava John Fil. Des del 1969, s’han especialitzat en la fabricació de peces de punt per diverses marques i, des del 2016, compten també amb la seva pròpia marca.
Des del taller, Montse Balcells, sòcia de Som Punt, ens descriu els orígens de la cooperativa: “Les Garrigues, és una població agrícola, i aquell any va haver-hi una pedregada molt forta, la gent va perdre les collites i tothom va començar a buscar alternatives. La gent marxava del poble. Justament aquell any havia arribat aquí un capellà nou al poble, una persona jove, que quan va veure la situació va pensar: aquí, si no fem alguna cosa em quedaré sol. El mossèn venia de Santa Coloma de Queralt i amb la proximitat a Igualada coneixia gent d'allà que estaven molt vinculats al tèxtil, i es va decidir per crear la cooperativa tèxtil”.
Des d’aleshores, la cooperativa no va parar de créixer, arribant al centenar de persones sòcies, però la globalització o la pandèmia han anat modificant el model de negoci. Per tal de sostenir-se i no dependre de l’estacionalitat, el 2016 van crear STJOR1969, que compta amb dissenys del presentador Òscar Dalmau. Així, van aconseguir “el poder de decidir què volíem fer, quan ho produïm i com ho volíem vendre”.
Maldà, Urgell
El projecte cooperatiu que visitem a continuació és el Centro Maldà. Ens trobem a la comarca de l’Urgell, però ben a prop d’on érem, i és des d’aquí on acabarem la ruta. Es tracta del restaurant de tota la vida del poble, que està actiu des del 1911 i que el 2015 va decidir agafar un grup de gent jove, donant-li un revulsiu: convertint-lo en una cooperativa implicada socialment, des d’on contribueixen a garantir serveis dignes per la gent de la comarca.
Sebastià Mata, soci fundador i veí de Maldà, destaca que “és un punt de socialització del poble i també fem tasques de dinamització rural, per aconseguir que el poble, la vall i els pobles rurals de Catalunya, si es pot de retruc, estiguin vius”. Per això, des del bar promouen exposicions d’art, un servei de biblioteca feminista i música en viu, entre altres activitats. A més, estan “treballant en una investigació sobre l’accés a l'habitatge fora del mercat especulatiu als entorns rurals”.
Amb aquest exemple de compromís, ens acomiadem d’aquesta ruta. Un trajecte per tres comarques de Ponent, on hem pogut veure com la companyonia entre les diferents iniciatives no només contribueix a beneficiar unes a les altres sinó que sobretot beneficia a tota la gent que hi conviu. Ens veiem a la pròxima ruta cooperativa.
Rutes cooperatives de Catalunya
