Des de l’Alt Urgell creuarem el Port del Cantó, passant tant pel Pallars Sobirà com pel Pallars Jussà. Anirem a un territori d’alta muntanya, on les distàncies són llargues i les infraestructures, insuficients, i on destaca la bellesa del paisatge i el sentiment de comunitat de la seva gent. Si una cosa permet la distància amb les grans urbs, és poder analitzar i prevenir els efectes de la gentrificació. Aquesta mirada els ha permès construir iniciatives alternatives i transformadores com les que veurem aquí.
La Seu d’Urgell, Alt Urgell
Comencem per la Seu d’Urgell a primera hora de la tarda, endinsant-nos a la llibreria de pensament crític El Refugi. Des del nucli antic de la ciutat, han aconseguit crear "un refugi per protegir idees", que ha sacsejat diverses entitats i institucions del municipi.
Tal com ens explica un dels seus fundadors, Miquel Albero, la cooperativa es va crear en plena pandèmia, per "portar editorials i llibres al món rural on és de difícil accés", i ràpidament es van fer un lloc a la Seu d’Urgell i rodalia. Eva Múrcia, urgellenca i sòcia treballadora d’El Refugi, afirma que "l’impacte ha estat molt positiu", ja que ha permès desvirtualitzar la compra de llibres i ja compten amb 30 socis i un parell de programacions setmanals.
Més enllà de la venda de llibres, El Refugi vol ser "un focus cultural que agita permanentment la societat". Per això, hi podem trobar "petits espais on la gent pugui reflexionar, a través de presentacions de llibres, recitals, clubs de lectura, petits concerts, cicles, tallers...". A més, han apostat per portar els llibres arreu del territori, amb la caravana llibretera ‘La Barraca’.
Abans de deixar l’Alt Urgell, resulta imprescindible mencionar el cooperativisme històric a la comarca, ja que aquí mateix, fa més de cent anys, va néixer la cooperativa Lletera del Cadí.
Seguim la ruta travessant el Port del Cantó, parant atenció a les vistes espectaculars. Passat Rubió, que és el municipi més alt de Catalunya, hi ha el Museu de Camins, que és un museu a l’aire lliure que integra camins del Pirineu mantinguts i recuperats a la Vall de Siarb. Qui pugui ampliar la ruta, que no dubti en fer-hi parada!
Montardit de Baix, Pallars Sobirà
Així, arribem al Pallars Sobirà, tot passant pel municipi de Sort. A prop d’aquí, a Altron, hi tenim a les companyes de Coop d’Era, que promouen una arquitectura cooperativa, propera, rural i transformadora, i que ens han ajudat a planificar aquesta ruta. Com veieu, a l’Alt Pirineu trobem molts projectes referents. La majoria d’ells, membres de l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu, que fa una feinada per acompanyar-los.
Poc després de Sort, arribem a Montardit de Baix, on parem a sopar al restaurant cooperatiu All Negre. És l’únic restaurant vegetarià de la comarca i, curiosament, és impulsat per tres socis que cap d’ells és vegetarià: l’Albert, l’Amparo i el Xavi.
L’Albert Vilar ens explica que han tingut la millor rebuda que podien tenir, malgrat "en un primer moment tenien por pel que podria comportar un restaurant vegetarià en un món de carn". A més de la clientela, també han tingut bona rebuda dels productors, ja que han apostat pels productes locals en la mesura del possible. Entre els plats estrella, hi podem trobar els bunyols de ceba, all tendre i bròcoli, el fals risotto de pasta amb espàrrecs o la truita de patates amb tòfona.
Després de sopar, fem rumb cap a la Vall Fosca, on fem nit per continuar la ruta l’endemà. Parem a Casa Leonardo, un hostal que té a l’ADN fer una aportació a la sostenibilitat del territori. De fet, la seva propietària, la Mireia Font, no només no deixa marxar cap client sense explicar-los la necessitat de cuidar l’entorn sinó que és una de les promotores de l’hort comunitari que visitarem l’endemà.
Senterada, Pallars Jussà
Des de la vora del riu, ens llevem a Senterada, un municipi de menys de 150 habitants. En plena pandèmia, diverses persones es van adonar de la importància de la sobirania alimentària i es van organitzar per crear un hort comunitari: Senterada Viu. Uns quants padrins del poble van cedir les seves terres i, gràcies a l’aportació comunitària, han aconseguit créixer en quantitat, però sobretot en qualitat alimentària i de vida.
La Maria Nos i el Josep Maria Bordas, que dediquen moltes hores a l’hort sostenible, ens expliquen que tot el que fan és “ecològic i que tot el que necessiten ho fan amb productes de proximitat zero”. A més, aprofiten l’hort per preservar el territori, recuperant per exemple espècies autòctones, la qual cosa ha generat interès als pobles del voltant.
Un dels valors afegits de Senterada Viu és l’impacte comunitari que ha suposat per Senterada. “És un punt de reunió”, a partir del qual organitzen actes com una calçotada popular. A més, els padrins que han cedit els terrenys ho veuen com un relleu necessari pel poble: “els fa molta il·lusió que es reprengui la cura de l’hort”, afirma la Maria.
Envall, Pallars Jussà
Sense deixar enrere la Vall Fosca, anem cap a Envall. Un poble que està renaixent gràcies a la contribució de la cooperativa Envall. Es tracta d’una cooperativa d’habitatge i de treball que ha promogut l'Escola d'Oficis de Muntanya, el refugi Casa Bigodé i el Laboratori Rural d'Idees i que pretén rehabilitar set edificis més.
Promoguda per un grup de joves d’arreu del país, la cooperativa ha integrat diversos projectes en els quals cadascun aporta els seus coneixements i aprenentatges. Com explica la Maria Grimalt, “són diversos projectes que es nodreixen entre ells”.
Amb aquest projecte tan transversal, i amb unes vistes difícilment millorables, acabem la nostra ruta cooperativa per l’Alt Pirineu. Després de visitar totes aquestes iniciatives, i conscients que aquesta ruta podria haver inclòs encara més projectes comunitaris, queda clar que una altra economia sí que és possible, si tenim en compte la diversitat del país i de la seva gent.
Rutes cooperatives de Catalunya
