Les terres gironines han apostat pel cooperativisme amb caràcter propi i que ha acollit projectes que han fet de la necessitat, una virtut. És el cas de la llibreria la Lluerna, l’única de Ripoll; la cooperativa Mas la Sala, que ofereix allotjament rural al bell mig d’un projecte d'aprofitament comunitari de la terra; l’Obrador Ricolta, a Beget; l’espai de gestió associativa Núria Social d’Olot; la Porta del Món, un bar restaurant impulsat per dones banyolines de diferents orígens; i Cultural Rizoma, una entitat que dona suport a produccions d’artistes contemporanis.
Ripoll, Ripollès
Comencem la ruta a Ripoll, on la llibreria cooperativa La Lluerna pot presumir de ser la primera. “Vam obrir la llibreria per oferir la part cultural que potser en comarques de muntanya queda una mica més empobrida”, diu Carla Escarrà, una de les seves responsables. La Lluerna és la branca cultural de la cooperativa Mas la Sala, que té la seu a Sant Pau de Segúries, però que ha apostat per obrir la llibreria a la capital del Ripollès, “on es concentren els habitants, per oferir aquest servei que fins ara no hi era”.
Una de les bases de la llibreria sempre ha estat el treball en xarxa: “La cultura no és una competició, el que ens interessa és que n’hi hagi molta i de qualitat, i això s’aconsegueix fent xarxa i coneixent-nos, enllaçant i comunalitzant”, diu Marta Barceló. Segons diuen, a través de dinàmiques molt similars s’han anat trobant, molt orgànicament, amb altres cooperatives, com la també llibreria cooperativa El Refugi, de la Seu d’Urgell, amb qui van intercooperar per crear La Traça Cultural per activar el circuit cultural del Pirineu; o amb la participació a l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines.
Sant Pau de Segúries, Ripollès
Però la llibreria és només la branca cultural d’un projecte que va més enllà. La cooperativa Mas la Sala és la pròxima parada d’aquesta ruta. A escassos 20 quilòmetres de la llibreria hi ha la seu d’aquesta cooperativa d'habitatge i producció, situada a Sant Pau de Segúries, en plena vall de Camprodon. S’autodefineixen com una cooperativa d’aprofitament comunitari de la terra,sense ànim de lucre. Fundada l’any 2020, actualment compta amb sis sòcies, de les quals cinc viuen al mas, amb dues criatures. “Ens dediquem principalment a la regeneració d’ecosistemes, la resiliència i la intercooperació, a banda de la cultura”, diu Júlia Soler, una de les sòcies, “i també tenim un allotjament rural”.
L’apartament que Mas la Sala té habilitat com a allotjament rural és el que ens ha portat a fer parada en aquest bonic indret i interessant projecte. Reconeixen que la iniciativa neix fruit de la necessitat de tenir uns ingressos fixes i estables, “ja que el sector primari i la cultura són difícils de tirar endavant”. Núria Villanueva assegura que gestionar aquest allotjament “amb carinyo i amb la línia amb què tractem el sòl o la cultura” els ha ajudat a tenir una sostenibilitat econòmica.
Van començar a promocionar l’apartament en webs que gestionen allotjaments turístics, “perquè era una manera de donar-nos a conèixer més ràpid”. Tot i que estan en una vall que rep visitants tot l’any, ja estan gestionant moltes reserves a través de la seva pròpia web. L’allotjament en qüestió és un apartament que forma part de la masia on viuen les sòcies, “i els visitants poden sopar a casa, i esmorzar, i tots els productes que fem servir són de temporada de l’hort o de productores col·legues de la zona”, afegeix Villanueva.
També ofereixen cistelles de verdura que reparteixen a diferents punts de recollida del Ripollès (a banda de les persones allotjades a l’apartament); la producció d’arbres fruiters a través d’agricultura sintròpica; xais, per producció de carn i que fan la funció de regenerar el sòl, i vaques de carn, que juntament amb les ovelles.
Beget, Ripollès
Deixem Sant Pau de Segúries i ens n’anem a Beget, un poble de menys de 30 habitants on Annabel Botello i Guillermo ‘Willy’ Orós van decidir muntar un obrador després de 60 anys sense fleca al poble. Abans, ja regentaven un restaurant a Palamós, on feien el pa, per això van plantejar-se obrir aquest negoci. Assessorats per l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines, van crear una cooperativa, Ricolta, que té com a branca principal l’obrador, però que també es dedica a la comunicació i al disseny des de la mirada de l’economia social i solidària, amb l’objectiu de visibilitzar el territori, la cultura rural i la gent que l’habita.
Malgrat no volen viure del turisme, la realitat d’un poble de menys de 30 habitants és la que és, per això obren de dijous a diumenge i els dies entre setmana reparteixen pa per la zona. L’any 2022 només van obrir les portes l’obrador i una botiga de souvenirs.
Sempre amb la vocació de no replicar les dinàmiques de la ciutat, a l’obrador Ricolta hi fan pa amb farines de varietats antigues ecològiques cultivades a les comarques gironines, massa mare i fermentacions llargues, així com dolços tradicionals amb tocs silvestres i naturals de temporada o elaboracions salades fetes amb ingredients del seu propi hort.
Olot, Garrotxa
Deixem el Ripollès i ens aturem a la Garrotxa. Al barri vell d’Olot descobrim el Núria Social, un espai impulsat per tres entitats que té una sala polivalent, un teatre, una sala de formació, un restaurant-cantina i un espai de cotreball. Com a tal, va néixer el 2016, però la història del lloc es remunta a fa 130 anys, quan era el Centre Obrer del Barri Vell d’Olot. “En aquella època hi havia diferents ateneus i aquí és on hi havia el bullici del moviment obrer”, diu Laura Comas, sòcia treballadora d’una de les entitats impulsores, Resilience Earth.
Juntament amb Marc Planagumà i Arriant Formació i Lleure, aquestes tres entitats van agafar Núria Social “amb ganes de cultivar l’autoorganització, generar diàleg intercultural, un espai on poder treballar des del cooperativisme, des de la comunitat social, és a dir, que generi espais de debat, de reflexió, d’autoorganització”.
Ara, però, l’espai es troba amb un repte important. La propietat hi vol fer nous usos i això fa que el més probable és “que haguem de marxar en un termini curt de temps”. I no és fàcil trobar un nou espai que pugui encabir tota aquesta vida. “Si vam començar tres entitats amb cinc persones cadascuna, ara som vuit entitats amb 30 persones i amb moltes altres iniciatives passant al mateix moment”, diu Comas, a qui li agrada destacar que la Cantina és un referent: “És l’únic restaurant vegà amb producte de proximitat agroecològic de la comarca. És boníssim, de molta qualitat, estic enamorada del projecte”.
Banyoles, Pla de l’Estany
I anem de restaurant en restaurant. Tornem a canviar de comarca i ens aturem a Banyoles, on dinarem a La Porta del Món, un restaurant gestat i parit per dones banyolines de diferents orígens. “L’objectiu és que les dones que tenen dificultat en el món laboral puguin tenir una experiència i puguin anar a buscar feina”, diu Fatiha Bouchiba, la tècnica del projecte.
La Porta del Món combina el projecte d’inserció sociolaboral del restaurant amb la vessant comunitària, des d’on fa activitats culturals, cursos, xerrades, exposicions, “de vegades festes locals. Depèn de la necessitat de les noies o les persones voluntàries”, ja que les activitats, a diferència del restaurant, les porten voluntaris.
Celrà, Gironès
I acabem la ruta a Celrà. Travessant els bonics carrerons del barri vell, arribem a la plaça de l’Església, on hi ha la seu de Cultural Rizoma. Ens hi espera una de les seves sòcies, Rita Andreu que, malgrat reconeix que “és complicat explicar què és Rizoma”, ho fa senzill i clar. La cooperativa es dedica a donar suport a produccions d’artistes contemporanis. “El que fem és bàsicament seleccionar una sèrie d’artistes que ens interessen perquè estan a prop de les coses que ens interpel·len i els acompanyem durant dos anys i mig en la producció d’una peça o d’un projecte”, diu Andreu. Es tracta d’un temps que els artistes seleccionats disposen de recursos econòmics i suport de les persones que formen part de la cooperativa per desenvolupar el seu projecte. “I l’any següent el que fem és donar suport econòmic, material i de recursos humans per a la producció i l’exhibició”, afegeix.
Rizoma fa xarxa amb el teatre del municipi, per exemple, i pels projectes que acaben derivant en publicacions, “busquem el circuit de llibreries on es pot presentar en funció del que demana el projecte, que és allò prioritari”.
Rutes cooperatives de Catalunya
