Vida rural al Moianès. Una sortida primaveral per paisatges mil·lenaris

Casals reinaxentistes i gòtics ens guiaran per un poble preciós que també és temptador per les seues delícies gastronòmiques. Oriol Gracià (text), Nik Neves (il·lustració)

Aventures en els paisatges del Pirineu La identitat que el patrimoni ha segellat a la Ribagorça se suma als bells paisatges per oferir una destinació plena d'atractius, on el turisme actiu destaca amb nom propi. Carme Escales (text), Jordi Clariana - IBCE (fotografia), Dani Jiménez (il·lustració)

El paisatge amable El creador d'Ot el bruixot ens descriu el que més li agrada del Moianès, on viu des de fa força temps. De les coses petites, en destaca els capitells del monestir de Santa Maria de l'Estany. I de les coses grans, els paisatges acollidors. I ens convida a anar-hi. Josep Lluís M. Picanyol (text), Siqui Sánchez (fotografia), Blauset (cartografia)

La vida a l'altiplà del Moianès fa milers d'anys Dòlmens de pedres gegants i coves de secrets mil·lenaris omplen la geografia del territori. Són el riquíssim llegat dels habitants prehistòrics de la comarca. Un llegat que ens parla encara avui de com vivien -i morien- els nostres avantpassats. Xavier Valls (text), Siqui Sánchez (fotografia)

Visitem castells i esglésies, les talaies d'un territori de pas Senyors, monjos i pagesos van domesticar el paisatge del Moianès a l'edat mitjana amb conreus i pastures. I el paisatge, a mig camí entre Vic i Manresa, es volgué controlar des de les talaies, punts elevats on es van construir castells i esglesioles. Pepa Mañé (text), Siqui Sánchez (fotografia)

Passegem per un patrimoni rural recuperat i amb molt de valor El Moianès està farcit de camins vells i savis. Van i vénen entre els pobles i els masos escampats per l'altiplà. Hi va haver un temps que per aquestes rutes se sentia, a tota hora, l'esbufec dels animals i el grinyols dels carros. Les pedres encara ens parlen d'aquella època. Escoltem-les. Griselda Guiteras (text), Siqui Sánchez (fotografia)

El Moianès concentra moltes empreses de productes d'alimentació Com els pagesos d'abans, que no deixaven cap pam de terra sense conrear, els productes ecològics són per tot arreu. I al Moianès hi ha una densitat molt elevada d'empreses de productes amb aquesta filosofia. Xavier Sust (text), Siqui Sánchez (fotografia)

Viatge al racó d'Ademús La més gran illa valenciana no està envoltada per les aigües de la Mediterrània, sinó que és enmig d'aspres rocams i extenses planes aragoneses i castellanes. El caprici de la història va deixar el racó d'Ademús, territori esqueixat pel Túria, com un petit cos separat de la resta del país. Joaquim M. Pujals (text), Josep Cano (fotografia)

El nom del terme municipal té el seu origen en el mas de l'Espina. El nucli urbà, però, va néixer a partir d'un hostal que avui és el restaurant on acabarem la nostra ruta. Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

Un tomb per Moià es converteix en un passeig per referències ben diverses i que van més enllà de la figura de Rafael Casanova: s'hi obrí la primera Escola Pia del país i el compositor Richard Wagner hi té reservat un carrer de cases senyorials. Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

Un poble que es diu l'Estany però no hi veiem cap estany per enlloc... Aviat en descobrirem el motiu, i tot seguit ens enfilarem al mirador de la Serreta a contemplar els Pirineus. Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

Just on s'acaba la plana empordanesa i el cap de Creus, comença una antiga sendera que regala les millors postes de sol del país. Ho deia Josep Pla. Josep Ginjaume (text i fotografia)

Envoltats per les vinyes de macabeu i uns cellers de renom, anem de sorpresa en sorpresa: formacions geològiques curioses, miradors, cursos d'aigua, hotels biològics... Jordi Avellaneda (text i fotografia)

Diuen que totes les bruixes de Cervera es trobaven les nits de lluna plena al carreró de les Bruixes. Un recorregut pel nucli antic permet arribar-hi tot passant per alguns dels racons més emblemàtics de la ciutat. Cecília Lorenzo (text)