Anuncia't al Descobrir

Ruta dels orígens de l’antiguitat a la Selva

Ens endinsem en la història dels antics habitants de la comarca

Fa 3.5 milions d’anys la Selva gaudia d’un clima subtropical, i acollia un gran nombre d’animals i plantes les restes dels quals s’han trobat en molt bon estat de conservació en el jaciment paleontològic del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella). Per altra banda, les troballes d’eines de pedra tallada a la comarca, permeten situar els primers vestigis d’ocupació humana 500.000 anys enrere.


Però no és fins al final de la prehistòria, entre el neolític i l’edat del Bronze, que sorgiran a la Selva les primeres grans construccions humanes, els monuments megalítics, concentrats quasi tots a la part muntanyosa de Tossa de Mar.


Ibers i romans a la selva
Al segle VI aC pren forma la cultura ibèrica a la comarca. Els ibers eren agricultors i ramaders, i comerciaven amb grecs i fenicis, la qual cosa va propiciar que adoptessin importants avenços, com la introducció de nous conreus, la fabricació de ceràmica a torn, l’escriptura i la moneda. Els ibers vivien en assentaments enturonats i fortificats, o en poblats més petits que depenien dels poblats principals.


L’any 218 aC els romans desembarcaren a Empúries i començà el procés de romanització, que s’estengué fins a finals del segle I aC. En un primer moment la cultura ibèrica continuà pervivint, però a poc a poc s’introduïren elements propis del món romà, el més important dels quals fou la generalització dels assentaments a la plana o a les valls. Això va provocar que entre els segles I i V dC, la Selva fos plenament romanitzada.


La Via Augusta travessava de nord a sud la comarca, i hi sorgiren dues ciutats: Aquae Calidae (Caldes de Malavella) i Blandae (Blanes), així com nombroses vil·les, i unes grans explotacions agrícoles i ramaderes. El final del món romà no comportà cap trencament, sinó una evolució de la societat cap a les formes medievals on es va començar a dibuixar la Selva que tots coneixem.



  • Poblat iber de Montbarbat. Poblat ibèric de grans dimensions situat en un cim de la serralada litoral, a 332 m d’alçada i amb un control visual magnífic sobre la plana de la Selva, la vall baixa de la Tordera i el mar. Es poden veure dos sectors principals: un a la part més alta destinada als habitages i l’altre en un sector una mica més baix,corresponent a les activitats comunals. S’ha datat entre els segles VI i III aC, i l’accés és lliure.

  • Museu Etnològic del Montseny, la Gabella. Un dels tres grans àmbits expositius del museu està dedicat als primers pobladors i el formen dues sales. Per aquesta ruta interessa la sala de poblament antic, que permet conèixer com vivien els primers selvatans, amb un recorregut per la prehistòria i les èpoques ibèrica i romana al Montseny. Una visita amb un gran nombre d'objectes localitzats en els diferents jaciments del període Bronze Final, als poblats ibèrics del turó de la Mora o de Buixalleu, i a l’assentament ibèric tardà de Can Pons.

  • Conjunt termal de Sant Grau. Un dels edificis romans més ben conservats de les comarques gironines. Construït pels volts de l’any 50 dC sobre les restes d’unes termes anteriors,  està format per una gran piscina central esglaonada, un corredor porticat al seu voltant i tres ales d’habitacions. Al costat sud hi trobem la surgència d’aigua termal que alimentava la piscina i que donava sentit al monument. El monument ha estat recentment restaurat i museïtzat, i actualment l’interior és visitable prèvia reserva.

  • Camp dels Ninots. Situat dins el cràter d’un volcà sorgit fa 5 milions d’anys, es va formar un llac que, fa 3.5 milions d’anys, es va anar reomplint de sediments. Aquestes condicions òptimes i poc freqüents han afavorit que les restes animals i vegetals que hi van quedar atrapades s’hagin trobat en un excel·lent estat de conservació. Al nucli de Caldes de Malavella, al costat del jaciment, es pot veure l’exposició permanent “Ara fa 3.5 milions d’anys, el Camp dels Ninots”, ubicada als baixos de Cal Ferrer de la Plaça.

  • Centre d’Interpretació del món iber. Lloret de Mar és la població selvatana amb més jaciments ibers estudiats. A la planta baixa de la masia de can Saragossa hi ha l’exposició permanent “El món ibèric a Lloret de Mar”, que permet conèixer el ric patrimoni iber del municipi. Distribuïda en quatre sales, la primera ens situa en el context del món ibèric i el procés de romanització, i les altres estan dedicades cadascuna a un dels tres jaciments ibèrics excavats a Lloret.

  • Torre Seulcral dels Avellaners de Can Sala. Un monument sepulcral romà dels segles I-II dC. Era l’element principal d’una necròpolis, un cementiri romà, i degué pertànyer a una vil·la romana propera desconeguda. La torre original va ser destruïda als anys 60 i se n’ha fet una reconstrucció.

  • Recinte fortificat de Puig de Castellet. L’únic recinte fortificat ibèric de la comarca de la Selva. Situat en un turó amb bon domini visual, però il·localitzable des del mar, s’ha establert que la seva funció principal seria la de vigilància de la costa i control del territori. Arran de la investigació arqueològica, s'ha deduït que depenia d’un poblat més gran. Restaurat i museïtzat, avui és un espai visitable els mesos d’estiu o prèvia reserva.

  • Les Cavorques. Restes de dues construccions que formaven part d’una vil·la romana ubicada prop del Ter. Una de les construccions, situada a tocar de la carretera d’Anglès a Sant Julià del Llor, és part d’un monument funerari format per dues cambres. L’altra construcció, situada en un indret més enlairat, s’ha de relacionar amb la part residencial de la vil·la, que va estar en funcionament entre els segles I aC i V dC.

  • Vil·la romana dels Ametllers. Anomenada també Villa Vitalis, és un dels jaciments d’època romana més importants del nord-est de Catalunya. Assentada en el vessant assolellat del turó de can Magí, la part residencial de la vil·la, a la terrassa superior, té algunes estances pavimentades amb bonics mosaics tessel·lats. A la terrassa inferior, en canvi, hi ha espais destinats al treball agrícola i a l’emmagatzematge.

  • Museu Municipal de Tossa de Mar. Situat en plena Vila Vella, s’hi exposa una tria dels materials arqueològics d’època romana trobats a la vil·la dels Ametllers. L’element més remarcable és l’excel·lent mosaic polícrom amb la llegenda ‘Salvo Vitale, Felix Turissa’, (si Vitalis té salut, Turissa és feliç). Vitalis seria el propietari de la vil·la en aquella època i Turissa era el nom de la vil·la, que amb el temps va acabar esdevenint l’actual Tossa.

  • Monuments megalítics de Tossa de Mar. El massís de l’Ardenya és un dels indrets de Catalunya amb més concentració de monuments megalítics, i a la Selva es troben al sector muntanyós del nord del municipi de Tossa de Mar. Aquests monuments sempre han generat llegendes i misteri. Entre els megàlits tossencs hem de destacar tres paradòlmens, monuments sepulcrals que aprofitaven parcialment una cova natural, i dos menhirs.

Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
 
  • El més vist
  • El més comentat
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació