Ruta en bicicleta pels dominis del castell de Llaés

Entre els castells de Besora i Milany, ambdós possessions nobiliàries, s’hi encaixa el terme i castell de Llaés, que històricament depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Ens disposem a visitar-los des dels Ferrers, un gran mas proper a Santa Maria de Besora.

Comencem amb una mica d'esforç, fins arribar a la cota dels 1.000 metres, on pedalem més suaument entre boscos de roures, pinasses i faigs... De sobte, ens sentim obligats a parar en sec per una vista espectacular en una petita clariana: el castell de Llaés sobre un turó rocós i, al darrere, imponent, la serralada pirinenca nevada. Decidim accelerar a la recerca de millors enquadraments!

Abans, però, els graus rocosos de la serra ens amaguen algunes sorpreses tot voltant la capçalera de la riera de Milany. La primera, als Emprius de Llaés, on la creuem per un bonic salt que podrem observar frontalment quan arribem als camps de Massats. La segona, a la gran balma del Teixidor, encarada al sud amb petits tolls d’aigua. Som en terra de balmes: el mapa n’assenyala sis en tot el recorregut. Aquesta és l’única accessible en bicicleta.

Amb la serra del Cadí al darrera
Passat el gran mas del Teixidor tornen les vistes a Llaés, ara amb la serra del Cadí al darrera. El castell només conserva les construccions religioses, i quan acabem de donar la volta al seu turó queda totalment camuflat. Sota seu, els masos de la Vila i de la Serra de Llaés, a uns centenars de metres un de l’altre. Aquest darrer sembla que era el cap mas.

Des del darrer mas ens disposem ara a recórrer la part més exigent del recorregut per dirigir-nos cap a la serra dels Bufadors, de la qual vam publicar aquesta ruta a peu.

La baixada
Ens hi espera una llarga baixada amb trams de fort pendent i d’altres pedregosos, fins a la riera de Llaés. Un cop a la riera, els encara no 125 m de desnivell fins al coll de la Bassa es fan realment difícils. Tot i que el camí forma part de ruta senyalitzada i s’intenta mantenir arranjat amb grava petita, es troba en cara nord, ombrívol, i la humitat de la riera fa que el ferm sigui molt fangós.

La marxa es fa lenta i cal parar alguns cops a netejar les rodes per continuar avançant. Aquest és el motiu pel qual la ruta publicada al número 254 del DESCOBRIR (maig 2019) preveu un retorn més fàcil. Però els avesats a la BTT no deixaran de trobar-hi al·licients dels que els agraden. I més, si abans de tornar a l'inici poden recórrer sencera la cinglera de la serra dels Bufadors per la cara sud.

(Aquesta és una versió llarga de la ruta publicada a Descobrir Catalunya en l'edició d'abril de 2019)