Anuncia't al Descobrir

10 baixades de falles imprescindibles del Pirineu

Amb l'arribada del solstici d'estiu, el Pirineu es transforma en foc, festa i tradició. Et proposem les 10 festes de falles pirinenques que no t’hauries de perdre aquest estiu.

Seixanta-tres poblacions del Pirineu i del prepirineu celebren una tradició declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, les falles. La celebració comença al voltant del solstici d'estiu amb la plantada de les falles, en què homes joves talen set o viut pins i els planten al cim d'una muntanya, la qual anomenen 'faro'. Allà es preparen, i un cop confeccionades les falles, cada fallaire encén la seva i comença la coneguda baixada en forma de llengua de foc. Aquesta mena de cursa a través del bosc té com a meta la plaça del poble, on la festa acaba amb música popular i balls al voltant d'una gran foguera.

Una baixada eufòrica

Falles Pont de Suert
La nit més curta de l'any al Pont de Suert és irrepetible. Cap a les 19 h, els fallaires pugen al faro amb la falla al coll, un indret situat en un lloc privilegiat des del qual es domina tot el terme. Un cop allà, se sopa a base de pa, formatge, xolís i carn de corder, acompanyat amb una copa de vi negre. Cap a les 22 h, quan el cel ja és fosc i negre, encenen les torxes i comença la baixada de falles. Prop de 200 fallaires dibuixen una llarga serp de foc, que amb els crits dels participants i el soroll d'esquelles i esquellots fan que sigui una de les baixades més esbojarrades i eufòriques del Pirineu. Un cop trepitgen el poble, quan se senten repicar les campanes de l'església Vella, arrenquen a córrer fins a la plaça Mercadal, on formen la gran foguera de Sant Joan amb les restes de les falles; és aleshores quan comença una revetlla que culminarà a altes hores de la matinada. 

Les falles de Pont de Suert tenen una versió pensada per als més petits, que consisteix a plantar el faro en un punt més proper al poble i fer la baixada de falles poc abans de la d'adults.

Danses, foc i tradició

Falles Isil

La nit del 23 de juny, quan és completament fosc, s'encén la Falla Major a la plaça d'Isil. És aleshores quan els fallaires es carreguen la seva falla a l'esquena, agafen aire i comencen el descens muntanya a través, amb l'única llum que els fa la falla del davant. L'espectacle, amb el foc com a protagonista, té una durada d'una mica més d'una hora. Quan arriben a la part més alta del poble, les fadrines els reben amb un got de vi, un tros de coca i un ram de clavellines. Després d'una breu pausa, s'uneixen amb els futurs fallaires i inicien un segon recorregut pel poble amb la Melodia dels Fallaires de fons. La primera parada és la porta del cementiri, on fan un dibuix en forma de creu amb la punta de la falla encesa. A continuació, passen per cada plaça del poble fins arribar a la plaça Major, on formen una gran foguera, al voltant de la qual ballaran les quatre danses tradicionals recuperades en els últims anys: la marxa dels fallaires, el ball de bastons, la bolangera i el ball pla. 
 

Els últims fallaires de la Vall

Falles Taüll Xavi Calzada

Les penúltimes falles del Pirineu i les últimes de la vall de Boí se celebren a Taüll. L'origen d'aquesta peculiar tradició no s'ha concretat mai, però diuen que el foc allunya els mals esperits, i a la vegada és senyal de bona collita i bon temps. A Taüll, la nit del 19 de juliol s'il·lumina amb la llum de les falles a partir de les 22.30 h, quan un centenar de persones creen una filera de foc que baixa corrent des del cim de la muntanya fins a la plaça del poble, on els vilatans i vilatanes esperen amb una gran expectació l'eufòrica arribada dels primers fallaires, que envoltats de fum, llancen les falles a la gran foguera després de donar tres tombs al voltant de l'església.  

Una Festa Major passada per foc

Falles Durro elbrogit.com

La de Durro és la primera baixada de falles del Pirineu català de l'any, el dissabte més proper al 15 de juny. La baixada i la romeria fins al turó on hi ha la diminuta Ermita de Sant Quirc, són els dos actes centrals, i més esperats, de la Festa Major de Durro o també popularment coneguda com a Festa Major Xica. Els preparatius comencen quinze dies abans, quan els fadrins majors construeixen el Faro i en farceixen l'interior amb trossos de llenya i fusta. Quan arriba el gran dia, i es comença a fer fosc, els fallaires fan camí fins a arribar a l'Ermita de Sant Quirc, on sopen, beuen i fan petar la xerrada esperant a què caigui completament la nit per iniciar el ritual. Primer es donen dues voltes al faro i tres al voltant de l'ermita, on cada vegada que passen per davant de la porta, els fallaires s'agenollen i tornen a córrer. Un cop finalitzat aquest ritus, comença a formar-se un riu de foc a les muntanyes que rodegen Durro. Al poble, un nombrós grup d'acordionistes fan sonar cançons populars mentre esperen l'arribada dels protagonistes de la festa. Amb les falles encara enceses, es forma una gran foguera a la plaça del poble. 

Abans d'iniciar-se la gran Festa de les Falles, té lloc la Baixada de Falles infantil, una garantia de supervivència d'una de les tradicions més antigues dels Pirineus. 

Més llum, més flama

Falles Barruera

Les falles de l'Alta Ribagorça, entre les quals destaquen les de Barruera, són de pi i la forma preferida és la teia, però no tots els pins tenen aquest tipus de material. La teia es forma quan un pi mor de forma natural i les seves arrels segueixen vives, és llavors quan la fusta s'esquerda i s'omple de resina per cicatritzar i preservar els insectes. Aquesta resina quan se solidifica forma l'anomenada 'teia', que quan crema fa molta més llum i flama. 

El 29 de juny, sobre les 22.30 h, una filera de llum formada per les falles baixarà zigzaguejant per les muntanyes de Barruera. Un cop al poble, donaran un parell de tombs fins arribar a la plaça Major, on els espera una gran foguera, coca, vi i festa... molta festa!

Una serp de foc

Falles Alins Ramon Oromí

Màgia, molta màgia. Així és com defineixen la Festa de les Falles d'Alins, un petit poble del Pallars Sobirà. Aquesta tradició es va recuperar fa gairebé trenta any, i des de llavors, que s'ha celebrat ininterrompudament. Ja havent sopat a la plaça de la vila, després d'un fort repic de campanes, amb la falla apagada i l'ajuda de les llanternes, uns 250 fallaires s'enfilen cap al turó de Sant Quirc. Mentrestant, els focs artificials prèvis a la baixada il·luminen el cel i ressonen entre les muntanyes de la Vall Ferrera. Un cop finalitzat l'espectacle de llums, en comença un altre de ben intens: la Baixada de Falles. Entre rialles, música i aplaudiments arriben els primers fallaires, que es desplaçen fins a la Falla Major de la plaça per dipositar la seva falla a la gran foguera de Sant Joan. 

Nit de falles i focs artificials

Falles Vilaller carnisseriaestop.cat
La forma de les falles és variada en cadascun dels pobles del Pirineu on se celebra aquesta tradició. Les falles de Vilaller, unes de les més antigues, tenen una estructura molt peculiar i diferent de la resta. Està formada per tres taulons triangulars units amb un filferro i farcits amb trossos de fusta i teia, que en funció de la quantitat cremaran més o menys. Un cop llestes, amb els darrers rajos de sol, es pugen a peu o en cotxe pel camí de Casós fins arribar al faro, on estan preparant les brases per sopar. Quan cau la nit i és completament fosc, s'encén de nou una foguera, però aquesta vegada amb un altre fi, arborar la falla amb la que es baixarà muntanya a través fins arribar al mai, la foguera on es llançen les falles. 

Focs artificials, coca, vi i un ball us esperen a la plaça de Massaneres per acabar la revetlla de Sant Joan de la millor manera! 
Falles Erill la Vall

La Festa del Foc segueix omplint de passió i màgia la vall de Boí. La primera setmana de juliol és el torn d'Erill la Vall en el marc de la Festa Major de Sant Cristòfol. A les 22.30 h més de 150 fallaires iniciaran el descens muntanya avall. Però seran els més petits qui donaran el tret de sortida a un cap de setmana de festa i tradició, amb la Baixada de Falles infantil. 

La celebració no acaba el dissabte 6 de juliol, sinó que l'endemà durant tot el dia podreu conèixer els tradicionals jocs de fusta al racó del fallaire i, passades les 00 h, el concert de festa major armonitzarà la nit. Finalment, un dinar popular i la tradicional benedicció de tota mena de vehicles en honor de Sant Cristòfol el dilluns 8, posaran punt final a la festa de les falles d'Erill la Vall. 

Cercles de foc

Falles Andorra la Vella
Les set parròquies que conformen el Principiat d'Andorra celebren la revetlla de Sant Joan d'una manera molt especial, amb la cremada de les falles. Aquesta tradició se celebra al cor d'Andorra la Vella i arrenca el dia anterior a la revetlla, quan els membres del Centre de la Cultura Catalana organitzen una sortida al Canigó per tal d'anar a buscar la flama que encendrà la foguera de Sant Joan i les falles. Però abans del gran dia, s'organitzen una sèrie d'activitats que tenen l'objectiu de preparar el terreny per la cremada del 23 de juny. Entre d'altres, trobem actes com el Bateig del Foc i una gimcana que pretén proclamar el Fallaire Major de l'any. 

El dia de les revetlla la comitiva de fallaires recorre els carrers més cèntrics del municipi fent girar unes cadenes metàl·liques que dibuixen uns cercles de foc. El recorregut arriba fins a la plaça Guillemó, on es representa el Ball de les Bruixes, un espectacle teatral que precedeix l'encesa de la foguera.

L'última baixada de l'any

Falles Llesp

Llesp és un poble de l'Alta Ribagorça amb poc més de seixanta veïns, però a finals de juliol, aquest número s'incrementa fins arribar al centenar de persones. I és que al nucli de Llesp se celebra l'última baixada de falles del Pirineu de l'any. Aquestes, posen punt final a una llarga temporada de tradició, gresca i foc. Com en altres poblacions del Pirineu, la festa de les falles de Llesp coincideix amb la festa major del nucli, que sol ser el cap de setmana de la segona quinzena de juliol. Després de l'encesa del faro, a les 22 h, s'inicia la Baixada de Falles infantil, i a les 22.30 h, la d'adults. Un riu de foc baixa muntanya avall fins arribar a la plaça del poble, on els fallaires són rebuts al ritme de la música i del so de les campanes. Un cop allà, s'apilen les falles i es forma una gran foguera. 

Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació