8 curiositats que no saps de la Barcelona Medieval

Tot i ser originària del segle XII, la Casa de l’Ardiaca es va reformar a la primeria del segle XIV a l’estil dels palaus de l’època. Però el pati no es va poder construir en el centre de l’edifici per falta d’espai, i es va situar a l’entrada. La font principal no es queda excepte de curiositat i és que la tradició estesa per tota Catalunya de fer “ballar” un ou sobre el brollador té el seu origen en aquest claustre.

En una època en què la lectura era un privilegi reservat, les figures servien per guiar als analfabets. A la cantonada dels carrers dels Mirallers i dels Vigatans, a tocar del carrer de la Princesa, hi destaquen aquestes escultures, que servien per identificar els edificis on hi havia bordells.

Rere el rostre llis de moltes de les grans cases, s’hi amaguen espais nobles amb decoració pictòrica exuberant en parets. És fonamentalment a l’interior on es copsa el poder econòmic i el prestigi de la família. Mentre que a l’exterior no acostumen a lluir la riquesa i no hi ha ostentació a les façanes, un fet poc comú a l’arquitectura medieval. La majestuositat d’aquestes cases va fer que a la Barcelona moderna es convertissin en museus oberts al públic com és el cas del palau de Berenguer Aguilar, la casa del Baró de Castellet o el palau del Marquès de Llió.

És un dels pocs edificis d’origen medieval a Europa que es manté com a seu del govern i de la institució que el va construir. A més, una curiositat és que a la façana gòtica de l’edifici, visible des del carrer del Bisbe, es pot veure com l'última gàrgola correspon a un jueu tapat amb un capell o barret.

El carrer Montcada té una gran història. Es va urbanitzar a través de la iniciativa d’un dels mercaders més famosos de la ciutat al segle XIII anomenat Martí de Montcada, d’aquí sorgeix el nom. Amb el temps, el carrer de cases petites organitzades al voltant d’un pati, va començar a créixer i engrandir els seus immobles per fora i ennoblir-los per dins. En aquest moment es va convertir en seu de grans famílies comerciants com els Junyent o els Mitjavila. Això sí, sempre va ser un nucli d’activitat comercial i industrial perquè els patis i les plantes baixes de les cases, on s’ubicaven botigues, servien per barrejar la vida privada i la professional.

Santa Maria del Pi és una església que ja s’esmentava al segle X, i que aviat es forma al seu voltant un barri habitat per pagesos i envoltat d’hortes. Però la curiositat principal és que la seva rosassa és la més gran del món i sens dubte ha de ser una de les parades obligatòries per conèixer la Barcelona medieval.

Barcelona va ser seu d’un part de la comunitat jueva i com a gairebé la resta del món, a aquesta ciutat tampoc van poder viure en pau. Un dels jueus més prestigiosos de tot el món per les seves interpretacions de la Torà, la Bíblia del seu poble, és Salomó ben Adret. Un rabí respectat i escoltat, que va néixer i va viure a la Barcelona del segle XIII, que et farà descobrir la història medieval des del seu punt de vista.

A les galeries del claustre de la catedral s’ha deixat evidència dels grans gremis que hi havia a la ciutat. Si et fixes en el terra, trobaràs lloses sepulcrals i escuts amb atributs de diferents gremis que hi havia a Barcelona als segles XIV i XV. Els símbols més freqüents són les tisores i les sabates.