11 llocs per refrescar-se

Un entorn ple de misteri i encant, una ruta curta i fàcil, una zona de pícnic amb taules i bancs, un antic molí i un bonic salt d’aigua on és permès el bany tot i la covid-19. Es pot demanar més? Enmig de la Ruta del Ferro i el Carbó, que comença a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), el gorg de Malatosca és un del pocs on et podràs banyar aquest estiu. Això sí, necessites valentia per capbussar-te en les seves gèlides aigües.
Conegut també com el gorg de les bruixes, guarda unes llegendes d’allò més singulars. Diuen que, temps enrere, les bruixes que rondaven el gorg van cridar la llevadora del poble, ja que una d’elles estava a punt de parir, i que van pagar-li els serveis amb una faldilla feta de llenties; la llevadora, indignada amb la recompensa, va llençar la faldilla al riu Ter i, per sorpresa seva, va trobar-se l’endemà que una de les llenties s’havia convertit en una preciosa peça d’or. Qui sap si encara queden llenties d’or entre les aigües del gorg... El que de ben segur hi trobaràs és un salt d’aigua impressionant i una piscina natural envoltada de frondosa vegetació.

Un seguit de gorgues d’una bellesa gairebé exòtica són el resultat del descens de la riera de Cogolls a l’extrem sud-est de la Garrotxa. Les aigües fredes i calcàries que acaben desembocant al riu Ter creen uns tolls d’aigua impressionants. Enguany, per garantir totes les mesures higièniques i de seguretat, l’accés als gorgs està limitat a 200 persones al dia i cal reservar l’entrada (3 euros) en línia. Per cert, no et quedis a la primera gorga: el gorg del Molí dels Murris, el de Santa Margarida, el de can Poeti i el de la Plana són els més rellevants.

Un bon lloc per sentir-se ‘olímpic’ i per gaudir d’unes bones vistes de Barcelona. Com et deus haver imaginat, hi ha piscina olímpica, però també n’hi ha una d’infantil per a nens de fins a 8 anys i una altra per a bebès. Totes, descobertes durant l’estiu. També hi ha un restaurant i una zona infantil amb gronxadors, passarel·les de fusta i tobogans que –i això és el millor– és visible des del menjador principal, amb la qual cosa si hi vas amb nens podràs dinar o prendre alguna cosa sense perdre de vista la quitxalla. Tot i el tancament dels centres esportius municipals, de moment, les piscines de Montjuïc continuen obertes, seguint totes les mesures de seguretat, com el protocol de desinfecció d’hamaques.

Es tracta d’una platja singular, d’aspecte desèrtic, amb dunes mòbils molt ben conservades. És una reserva natural, amb nombrosos ocells. Hi ha un mirador i un far i, a la badia, vivers de marisc. Té unes dimensions espectaculars: una longitud de 7 km i una amplada de 2,4 km.

Cala Tavallera és un secret de la Costa Brava. Està situada a uns dos quilòmetres del Port de la Selva, però només s’hi pot accedir a peu a través del GR-11, el sender que connecta el Mediterrani amb l’Atlàntic. Es pot fer amb 4x4 o caminant un parell d’horetes pel cap de Creus. S’ho mereix: el fons és espectacular i, normalment, està força buida.

Al bosc de la Marquesa hi trobaràs aquesta platja verge, nudista i coneguda popularment amb el nom de Waikiki. Per arribar-hi cal caminar uns tres quilòmetres des de la platja Llarga en direcció est. És una de les platges més ben conservades del litoral tarragoní.

Les platges de Caldes d’Estrac tenen una particularitat que les fan ben singulars a Catalunya, ja que són les úniques del país en què t’hi pots banyar tot l’any ense passar fred. El secret: estan situades a tocar d’uns banys termals. Antigament, Caldes era coneguda per les seves ‘aquae calidae’. Els romans van construir les termes en el que avui és el nucli antic. La tradició continua als Banys Termals de Caldes d’Estrac, ubicats just al damunt de les antigues termes romanes, i a l’Hotel Colon, situat al costat de la platja dels Tres Micos, una de les tres platges del municipi.

Situada dins una àrea natural d’especial interès, desprèn una bellesa salvatge i distant que la fan única entre les selectes platges del sud. Cala Escorxada és una de les platges de més difícil accés de tot el sud. Va tenir durant molts d’anys la categoria de platja privada i encara es pot constatar aquest antic privilegi feudal amb l’existència d’una caseta a pocs metres de la vorera que servia de vestidor i de magatzem dels senyors. S’hi arriba caminant des del camí de Cavalls, que recorre l’illa en vint etapes, però tot i això continua sent una de les cales més salvatges i solitàries.

D’aigües molt transparents, càlides i poc profundes, t’ofereix una vista antològica, sobretot durant la primavera, abans de l’arribada massiva de vaixells que hi fondegen a l’estiu. Situada al Parc Natural de ses Salines, entre la platja de Cavall d’en Borràs i la platja de n’Adolf, és habitual que amb el nom d’’Illetes’ avui ens referim a qualsevol punt de costa de la banda de ponent, entre el Molí de Sal i la punta des Pas.

Representa la costa retallada per les entrades del mar i els penya-segats. S’hi ha d’arribar caminant uns quinze minuts pel mig d’un bosc de pins i alguna alzina i garrovers. És una cala verge sense cap servei. Si no portes pícnic, per menjar pots arribar a cala Mendia, a uns 6 km.

És la platja més ‘mediàtica’ d’Eivissa perquè acull tots els famosos que passen per l’illa a l’estiu. Tot i que sol estar massificada és, sense cap dubte, la que conserva més bé el seu estat natural i el seu paisatge, perquè no hi ha cap construcció (llevat d’alguns quiosquets) i forma part d’un parc natural. La qualitat de l’aigua és molt bona, igual que passa amb la sorra. Diuen que aquí, a causa de l’elevada concentració salina de l’aire, el bronzejat s’adquireix molt més ràpidament que en altres indrets de l’illa. Hi ha una bona oferta de menjar i de serveis (hamaques, patins de pedals, catamarans, etcètera).