Anuncia't al Descobrir

L’alta presència humana i els aiguats, principals culpables de l’erosió a Sant Llorenç del Munt i l’Obac

El Parc ha posat en marxa un pla de seguiment per reduir la degradació del sòl

L’alta afluència de visitants i les pluges torrencials són els principals causants de l’erosió al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Són les conclusions d’un estudi sobre la situació dels camins a la zona, fet per Guim Ursul, ambientòleg i investigador del CSIC. La situació geogràfica del parc i les possibilitats que ofereix han fet augmentar la pressió humana els últims anys, i les dades alerten sobre la notable degradació dels itineraris. Els aiguats, típics del clima mediterrani, també tenen una part important de la culpa. En conjunt, la pèrdua mitjana de sòl al parc és de 659,18 cm², un 58% més que Collserola, un altre parc densament freqüentat (416,19 cm²).

La recerca ha proporcionat dades actualitzades dels 16 itineraris més utilitzats de la regió, i facilita així que s’actuï contra l’erosió a les rutes més populars. De fet, el parc ja ha posat en marxa un pla de seguiment per reduir l’erosió dels camins. Dels 21,3 quilòmetres analitzats, les zones més perjudicades són la part central i la Mola, coincidint amb l’afluència de visitants més destacada, en part perquè els darrers anys s’ha incrementat el nombre d’activitats organitzades, com les caminades o les curses de muntanya, i en part perquè en fa un major ús el públic en general. En canvi, els sectors del coll de Boix i Mura són els que presenten uns resultats menys preocupants.

Un dels punts que destaca el treball és la importància del drenatge en els itineraris. Els camins que no tenen vies per deixar escapar l’aigua, de mitjana, perden cinc vegades més sòl. En aquests, l’amplada del camí també és més gran, així com la rugositat. El drenatge facilita a l’aigua una via de sortida, i redueix d’aquesta manera la futura degradació del traç.

El sòl, un recurs vital
El sòl és un recurs no renovable de gran valor, ja que la seva degradació pot tenir efectes sobre la flora i la microfauna. A més de l’elevada pressió humana i dels aiguats característics del clima mediterrani, cal tenir en compte que el substrat principal de Sant Llorenç del Munt i l’Obac són els conglomerats, especialment vulnerables a l’erosió. El camí dels Monjos i la zona del Montcau són alguns dels sectors que ja han estat restaurats en el passat.

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.. Més informació