5 accions per salvar les papallones

Probablement ja sabeu que les papallones, juntament amb els ocells i els ratpenats, són els únics bioindicadors animals reconeguts per la Unió Europea. Algunes característiques que les fan úniques són la seva alta sensibilitat envers la contaminació i els canvis que hi hagi en l’entorn on viuen, així com la seva resposta observable al canvi climàtic. Aquest últim és, precisament, un dels cinc factors principals de la pèrdua de biodiversitat al món, i les papallones no se salven del seu efecte. Per exemple, al nostre país, en els darrers anys, es pot veure una nova espècie africana que abans no s’observava. Un dels casos més evidents de com l’escalfament global pot amenaçar la continuïtat de les papallones a Catalunya, però, és el de l’apol·lo (‘Parnassius apollo’). Aquesta espècie necessita temperatures baixes i hiverns amb nevades regulars, i va ser el primer insecte declarat protegit a Europa. Tot i que aquí no n’és clara la tendència, a Romania, Letònia i Lituània ja s’ha extingit.

Les espècies invasores són animals que s’apoderen de territoris i hàbitats que no són els seus, i estan expulsant i fins i tot exterminant les espècies autòctones. La major part d’espècies de fauna invasora provenen d’alliberaments directes —negligents i il·legals— per a usos piscícoles o lúdics, o per raons ideològiques. La vellutada del salze (‘Nymphalis antiopa’), pròpia dels boscos de ribera, és un bon exemple de papallona sensible a aquest fenomen, però no és pas l’única. Al seu hàbitat, l’impacte de les espècies invasores és molt accentuat, per diversos motius. D’una banda, els invasors són voraços i de caràcter depredador, i tenen una alta capacitat per desplaçar i augmentar l’agonia dels animals autòctons. De l’altra, aquestes espècies foranes presenten una gran capacitat adaptativa i d’hibridació, que afecta la variabilitat genètica autòctona, i també poden portar noves malalties, a les quals les espècies autòctones són del tot vulnerables.

Perquè les papallones s’acostin als vostres balcons o jardins particulars, heu de crear un espai amb unes característiques determinades. Així tindreu papallones a prop, i contribuireu a preservar la biodiversitat. Primer de tot, heu de buscar un espai assolellat i protegit del vent, i després heu de col·locar les plantes a diferents alçades o en testos de diferents mides perquè no es facin ombra entre elles. Un cop escollit el racó on ubicareu el jardí, heu d’aconseguir plantes aromàtiques, ruderals i, si teniu prou espai, plantes enfiladisses i arbustos. Prioritzeu sempre les plantes autòctones. En concret, les espècies més adequades són les que floreixen entre març i octubre, quan hi ha el període de vol de la majoria de papallones. L’ideal és que planteu les aromàtiques a part, en un racó. Com menys aigua, més olor i, per tant, més papallones. També podeu ordenar les plantes per colors, ja que cada papallona se sent atreta per uns colors determinats. A més, heu d’ubicar un punt d’aigua amb fang de terra argilosa, on les papallones podran obtenir les sals minerals del fang. Finalment, procureu no utilitzar productes fitosanitaris.

Si voleu conèixer encara més detalls sobre la manera de crear el vostre jardí particular, els podeu consultar en aquest article.

El Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) és un projecte de ciència ciutadana per conèixer les tendències de les espècies de papallones diürnes a Catalunya, Andorra i les Balears. Consisteix en una xarxa d’estacions per tot el territori, on setmanalment, entre el març i el setembre, els col·laboradors recorren un itinerari d’uns dos quilòmetres de llargada tot identificant i comptant les papallones que apareixen en una franja imaginària de cinc metres d’amplada. Aquest mètode senzill assegura un contacte directe amb la natura, alhora que aporta dades de gran valor per conèixer l’estat de la biodiversitat. El projecte, que es coordina des del Museu de Ciències Naturals de Granollers i rep el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona, compta amb una infraestructura per ajudar en la formació dels voluntaris i per validar les dades. Si vosaltres també hi voleu participar,aquí teniu més informació .

La formiguera gran (‘Maculinea arion’) és una de les papallones més amenaçades, i representa un símbol de la necessitat de conservar la complexitat i varietat dels ecosistemes naturals. La vida d’aquesta papallona està estretament relacionada amb la de les formigues del gènere ‘Myrmica’, que fan el niu als prats. L’alteració d’aquest hàbitat genera un efecte dominó que pot desencadenar l’extinció de l’espècie. Per sort, vosaltres podeu fer que continuï existint! Subscriviu-vos a la revista DESCOBRIR i donarem un euro al projecte ‘Microreserves de papallones’ de Paisatges Vius. Amb els diners recaptats, l’entitat recuperarà els prats abandonats d’una finca d’aquest municipi del Moianès per millorar l’hàbitat de la formiguera gran i ampliar l’àrea ocupada per les seves plantes nutrícies (de les quals s’alimenten les erugues), com l’orenga. Previsiblement, també s’augmentarà la mida de la població de papallona. Ho teniu a les vostres mans!