5 motius per salvar les papallones

Quan arriba la primavera, els nostres paisatges s’omplen de papallones. Dels Pirineus a les llacunes de la Mata i Torrevella, a tocar de la costa o als prats de les muntanyes més altes, n’hi podem distingir un gran nombre d’espècies. Amb l’arribada del bon temps, deixen d’hibernar i despleguen les ales. A més de ser un veritable regal de la natura, però, les papallones també tenen un paper clau per al medi ambient. Ara, malauradament, els canvis que s’estan produint als entorns on viuen amenacen de trencar un equilibri necessari per a la vida. Per aquesta raó, avui us expliquem cinc motius pels quals hem de salvar les papallones. Si voleu endinsar-vos de ple al món d’aquestes meravelloses criatures, ho podeu fer a l’especial DESCOBRIR ‘Salvem les Papallones’, ja al quiosc. Si ho preferiu, també podeu subscriure-us a la revista, la rebreu a casa i, a més, si ho feu ara, per cada subscripció, donarem un euro al projecte ‘Microreserves de papallones’ de l’entitat Paisatges Vius. Som-hi!

Amfitriones de la vida

Les papallones són un bioindicador de primera classeGetty Images

Les papallones tenen un paper essencial en la reproducció de les espècies vegetals a través de la pol·linització. Sense les papallones i altres insectes com les abelles, la majoria dels vegetals es moririen i nombrosos animals, incloent-hi els humans, ens quedaríem sense menjar, sense fibres naturals, sense ocells o sense organismes vius als rius. La vida seria impossible. Per si no n’hi hagués prou, aquests animalons voladors són, juntament amb els ocells i els ratpenats, els únics bioindicadors animals reconeguts per la Unió Europea. Algunes característiques que les fan úniques són la seva alta sensibilitat envers la contaminació, el clima i els canvis que hi hagi en l’entorn on viuen. Esbrinant la població de papallones d’un hàbitat determinat, ens fem una idea del conjunt de formes de vida que conviuen en un espai i quina n’és la salut ambiental.

Tenim una de les poblacions de papallones més riques d’Europa

La blanqueta de la col (‘Pieris rapae’), una de les espècies més freqüents a casa nostraGetty Images

Al món hi ha un milió d’espècies animals. D’aquestes, una desena part són papallones. A Catalunya, en trobem representades unes tres mil, de les quals n’hi ha censades dues-centes de diürnes i més de dues mil de nocturnes. Segons les dades del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), o Pla de Seguiment de Ropalòcers de Catalunya, les espècies més freqüents són la blanqueta de la col (‘Pieris rapae’), la safanera de l’alfals (‘Colias crocea’), la migradora dels cards (‘Vanessa cardui’) i la margenera comuna (‘Lasiommata megera’). Les més rares, d’altra banda, són la monarca (‘Danaus plexippus’), la marbrada de ponent (‘Euchloe tagis’), la marbrada zebrada (‘Euchole belemia’) i el merlet alpí (‘Pyrgus cacaliae’). Per sort, encara en queden moltes més per descobrir!

Són obres d’art

La graèllsia (‘Actias isabelae’), papallona d'enorme bellesaGetty Images

Pocs animals presumeixen d’exhibir una varietat de colors tan gran com la que trobem a les ales de les papallones. De fet, és tan àmplia l’oferta de tons que presenten que podem donar una volta sencera al cercle cromàtic saltant d’espècie a espècie. Dels colors foscos de la vellutada del salze (‘Nymphalis antiopia’) podem passar al blau marí de la turquesa mediterrània (‘Glaucopsyche melanops’), i d’aquí al verd de la majestuosa graèllsia (‘Actias isabelae’). Dels tons d’aquesta última canviem als esquemes cromàtics més càlids, com el groc que presenta la safanera de l’alfals (‘Colias crocea’) o el taronja brillant de la papallona tigre (‘Danaus chrysippus’). Per acabar el cercle, no ens podem oblidar de les espècies de colors més apagats, com la formiguera gran (‘Maculinea arion’), de color gris blavós, i la sempre elegant apol·lo (‘Parnassius apollo’), amb el seu blanc característic.

Travessies heroiques

És possible que la papallona tigre (‘Danaus chrysippus’) visqui ben aviat de manera estable al delta de l’Ebre, a causa de l’augment de la temperaturaKadavoor (Wikipedia)

La monarca i la migradora dels cards són potser les papallones migradores més populars, pels milers de quilòmetres que arriben a recórrer a la cerca d’un clima més benigne; però n’hi ha més. La papallona tigre (‘Danaus chrysippus’), per exemple, viu en algunes zones del litoral mediterrani d’Andalusia, a les Canàries, al nord del Marroc i a l’Àfrica tropical, i algunes poblacions es dispersen cap a la costa nord peninsular de la Mediterrània. Al delta de l’Ebre, arriben entre el maig i el juliol, però ara per ara no es pot saber des d’on volen. L’atalanta (‘Vanessa atalanta’), d’altra banda, es desplaça des del nord d’Europa a la zona mediterrània per reproduir-se al setembre i l’octubre. La nova generació apareix a la primavera i, al seu torn, emigra per colonitzar el nord d’Europa. Altres espècies migradores són la pòntia comuna (‘Pontia daplidice’) o la blaveta dels pèsols (‘Lampides boeticus’), per exemple.

Mil i una amenaces

L’amenaçada apol·lo (‘Parnassius apollo’) necessita temperatures baixes i neu per sobreviureGetty Images

L’escalfament global, la urbanització del territori, l’agricultura intensiva, la contaminació o l’abandonament dels espais oberts provoquen que cada cop hi hagi menys quantitat i menys diversitat d’espècies. A més de les problemàtiques més generals, certes papallones requereixen unes condicions molt específiques per sobreviure, el que les fa encara més fràgils. L’apol·lo (‘Parnassius apollo’) necessita temperatures baixes i neu, mentre que la formiguera gran (‘Maculinea arion’) depèn exclusivament d’un tipus de formiga. La vellutada del salze (‘Nymphalis antiopia’), d’altra banda, és cada cop més escassa pel declivi dels boscos de ribera, el seu hàbitat. Hi ha papallones que no aconsegueixen adaptar-se, i estan en risc greu de desaparèixer. I amb elles, perilla la salut de tot l’ecosistema. Inclosos nosaltres, els humans.