Montsoriu, el gran castell inexpugnable

Considerat el castell més representatiu i ben conservat del gòtic català i definit l’any 1285 pel cronista reial Bernat Desclot com “un dels més bells i nobles del món”, el castell medieval de Montsoriu s’alça, poderós i impertèrrit, damunt d’un turó de 649 metres a la part oriental del massís del Montseny. Tal com si es tractés d’una matrioixca de grans dimensions, aquesta fortalesa és el testimoni palpable de quatrecents anys de construccions superposades, de manera que tres castells de diferents èpoques són identificables en una mateixa edificació, l’un dins de l’altre..

El primer data de voltants de l’any 1000 i estava situat a la part més elevada del turó, coneguda actualment com el recinte sobirà. El segon és el castell tardoromànic, que es va aixecar pels volts del 1200 i va implicar una notable ampliació, que incloïa un nou recinte, el pati d’armes, i també la torre de les Bruixes, a l’extrem nord. A més, es fortificà tota la part superior del turó amb un perímetre emmurallat de més de 650 metres. Finalment, en el segle xiv el vescomte Bernat II de Cabrera va ordenar fer unes grans reformes aprofitant les darreres innovacions arquitectòniques de l’època, que van transformar totalment la fesomia del castell. Fou llavors quan el conjunt fortificat de Montsoriu va esdevenir un gran castell palau gòtic, cap i casal dels poderosos vescomtes de Cabrera, un llinatge consolidat ja des de l’any 1033 amb el casament entre Ermessenda de Montsoriu, vescomtessa de Girona, i Guerau de Cabrera. Després de la tercera reforma, Montsoriu es convertí en un dels castells més poderosos del Mediterrani occidental i el perfeccionament del seu sistema defensiu va fer que fos un castell pràcticament inexpugnable. El seu accés estava dissenyat a partir de set passos que calia superar, cadascun més impenetrable que l’anterior. Tant és així que mai fou conquerit i va ser capaç de resistir el gran setge de 1.200 soldats de les tropes del rei Pere el Cerimoniós, que el van atacar durant gairebé dos anys.

Una joia medieval
“És un dels grans castells d’Europa: en pocs llocs com a Montsoriu es pot entendre l’evolució i esperit d’aquestes fortaleses, en aquest cas propietat dels vescomtes de Cabrera, que dominaven una gran extensió de territori que partia de la Selva i arribava fins al Vallès, el Maresme, Osona i la Garrotxa”, explica Joaquim Mateu, arqueòleg del Museu Etnològic del Montseny. “Tenim la sort que avui en dia els visitants el poden recórrer i descobrir les estances nobles, els dormitoris, les cuines, el celler, les cisternes, les sitges, la capella o les terrasses fortificades, fent una mena de viatge en el temps fins a l’època medieval”, afegeix. I és que, mentre que altres castells es continuaren transformant i es van adaptar a l’arquitectura militar d’èpoques posteriors, Montsoriu va quedar obsolet perquè no va poder fer front a l’artilleria de pólvora, de manera que va perdre interès estratègic i actualment és una de les millors fortaleses d’Europa on reviure i trepitjar un autèntic castell medieval.