Al voltant del pantà de Sant Antoni

Comencem la pedalada a la Pobla de Segur. Els orígens d’aquesta població del Pallars Jussà, segons l’historiador Llorenç Sànchez i Vilanova, daten del segle XI, d’un indret anomenat Castro Secur, molt lligat al seu veí Pui de Segur. Tots dos llogarets conformen el naixement de la Pobla.

Iniciem la ruta davant de l’estació d’autobusos, a la carretera que va cap a Aramunt, on hi ha un gran aparcament. Primer ens dirigim cap al Pont de Claverol, una petita població a tocar de la Pobla i que trobem tot just travessar la Noguera Pallaresa. Aquest poblet acull el Museu dels Raiers, un agradable espai on ho podem aprendre tot sobre aquests homes que baixaven el riu damunt de les fustes per transportar-les. Continuem pedalant per la carretera d’Aramunt, deixant la Pobla a l’esquena i apropant-nos a les aigües de l’embassament de Sant Antoni. Aviat arribem a l’àrea lúdica anomenada dels Dos Arbres, on deixem l’asfalt per prendre un camí de terra que voreja l’embassament.

Una ermita sota l'aigua

Al fons de les aigües hi ha les restes de l’ermita de Sant Antoni de Susterris. Diuen que quan la presa és baixa s’hi veu un tros de la creu i se senten tocar les campanes (conten que un dia el diable, enfilat dalt d’un precipici, va relliscar i va caure daltabaix, deixant-hi les empremtes de les potes). El paisatge és planer i relaxant, el camí desfila entre els camps de conreu i les aigües del pantà mentre anem apropant-nos a Aramunt, tot admirant les muntanyes del voltant: els cingles de Pessonada, la muntanya de Sant Corneli i, al fons, la serra de Carreu. Les velles llengües també afirmen que el nom d’Aramunt és perquè el poble original era a baix, i en una època de riuades es va inundar i derruir. Llavors algú va dir: "Ara amunt!". I el van fer a dalt, a l’emplaçament actual. Abans de continuar fem una petita volta per Aramunt, per tal d’admirar la plaça de l’Església, decorada amb antics molins.

Sortim de la població i emprenem el camí cap a Sant Martí de Canals, ara pedalant per un terreny menys planer, entre camps de conreu de cereals, ametllers i alguna petita roureda. Sota la presència dels vermellosos cingles de Pessonada anem guanyant alçada i vistes sobre l’embassament. En aquesta singular penya trobem l’ermita de Sant Joanet, de qui expliquen que no li agradava estar tancat i que cada cop que els paletes li posaven la porta a l’ermita, sentien un gran soroll i la porta s’enrunava. Després de molts intents, van desistir i és per això que l’ermita només té la carcassa. Ja arribats a Sant Martí de Canals, on la tranquil·litat és absoluta, només ens queda el retorn a la Pobla de Segur.