Camí de Sant Roc

La dita popular assegura que a Paüls primer obren la boca que els ulls. L’origen del refrany es perd en el temps. En tot cas, nosaltres fem cas a la tradició i comencem aquesta ruta matinal ben esmorzats. Deixem el cotxe a la part baixa del nucli i enfi lem els carrerons irregulars i costeruts que porten al capdamunt del poble, on hi ha les restes del castell medieval i l’església de Santa Maria, d’un gòtic primerenc. Des del davant del temple albirem la vall, on predominen els conreus de secà. Al davant s’imposa el serrat de la Tossa i a la dreta, la muntanya de Montsagre. A l’est s’entreveu el perfi l de la serra de Cardó i s’intueix, també, el curs de l’Ebre. Boscos d’arbres centenaris Des de la plaça que hi ha just sota l’església, prenem el carrer de Capdevila que porta als afores. En arribar al cementiri, girem a l’esquerra per una pista asfaltada que condueix fins al bosc de Sant Roc. El recorregut és planer i ofereix bones panoràmiques sobre la fondalada. Voregem camps d’oliveres, ametllers, cirerers, algun hort i masos menuts que sobreviuen al costat d’eres ja mig abandonades. Sabem que s’aproxima el bosc de Sant Roc quan comença la baixada i les branques de pins, carrasques, xiprers, àlbers, plataners i aurons centenaris amb prou feines permeten veure un entímetre de cel. I tanta boscúria regala una ombra fresca i envejable. Aviat trobem una ermita dedicada a sant Roc i envoltada de xiprers. Uns metres més avall s’obre una plaça, al davant de la font de setze brolladors. Al seu voltant, sobta l’entramat de marges de pedra seca que esglaonen el bosc i formen carrerons. Disposats caòticament destaquen els corros, taules de pedra -algunes d’una sola peça i ben arcaiques- que s’omplen de gent el dia 16 d’agost, per la festa de Sant Roc. Resseguim el camí que voreja la bassa i porta cap a Paüls per la vall. Abans d’arribar al poble, assaborim la panoràmica que ofereixen les cases arraulides sobre la solana de turó.