La talaia del massís de Montserrat

Començarem al camí dels Francesos, situat en un giravolt a la pista entre la Vinya Nova i Can Jorba. Sou en una plana entre pinedes i oliveres que s’estavella amb l’entrada feréstega de la muntanya, amb el seu relleu de conglomerats modelats pel vent, la pluja i les glaçades. Aviat el camí es transforma en un corriol rabassut, a vegades sota l’ombra de l’alzinar, a vegades triscant per la pedra erma. Amarats de suor per aquests viaranys, ens imaginem el patiment de les tropes durant la guerra del Francès, quan Montserrat va ser conquerida a l’assalt dues vegades. Passarem a gual el torrent del Bassal dels Gats, de llit eixut i codolós. El bosc va guanyant frondositat entre llaçades fins al coll del Bassal dels Gats (45 min). A l’esquerra observarem l’Ajaguda, i en aquesta mateixa direcció s’obre la canal del Migdia. Continuarem per la dreta cap al coll de la Sajolida. Immediatament hem de deixar a l’esquerra un ramal i prendre rumb nord enganxats a la paret del Camell de Sant Jeroni, feta del típic conglomerat montserratí.
En uns minuts assolirem la clariana de les Pinasses (1 h 5 min), on cal seguir per l’esquerra per un caminoi que dóna a unes escales: el tram final de la pujada, amb 225 esglaons. Aquí trencarem a la dreta fins a l’ermita nova de Sant Jeroni, del segle XX (1 h 10 min), per fer-hi una aturada. Senzilla com totes les ermites de la serra, va substituir unes predecessores situades uns metres al nord, Santa Maria la Més Alta i Sant Jeroni Vell. Un cop refrescats, tornarem a l’ascens per un traçat més transitat. Aviat assolirem la miranda (1 h 25 min), que ens oferirà dues propostes màgiques per estar-s’hi una bona estona: un panorama des de la mar fins als Pirineus i una taula d’orientació col·locada pel Centre Excursionista del Bages el 1986, una de les millors maneres de conèixer el nostre país. La tornada la farem desfent el mateix camí.

Aquesta ruta va ser publicada al número 138 del DESCOBRIR.