Pirineu perdut: viatge als racons on no passa el temps

Des del capdamunt de Collegats, la geganta de pedra que contempla el pas observa el visitant que contempla el pas observa el visitant que arriba per descobrir-hi una sàvia, tenaç i arrelada manera de viure. Ferran Rella (text)

Farrera és un bullidor d'artistes gràcies al Centre d'Art i Natura. No és l'únic exemple d'iniciatives que han donat vida a pobles que es preveien condemnats a l'abandó.l Anna Sàez (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

Viatge als cominis d'Hug Roger III València d'Àneu i Peramea són avui el testimoni de la història d'un comte que va defensar aferrissadament la independència del Pallars enfront el casal de Barcelona. Jordi Creus (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

La vall Ferrera guarda un tresor forestal que a la tardor mostra la seva cara més exuberant gràcies a l'abundància de bolets i al mosaic de faigs, roures i pins. Jordi Palau (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

La descoberta dels tresors gastronòmics del Pallars Sobirà Les receptes pallareses de tota la vida, guisades amb els productes autòctons, han començat a traspassar les fronteres domèstiques i es deixen tastar als restaurants. Josep Sucarrats (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

El Pallars és ple de llegendes i faules. Gairebé totes les coneix el riu, que baixa del port de la Bonaigua entre pluges miraculoses, comtes cruels i monestirs amb fantasmes. Pep Coll (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

Com és que el tamariu, una planta comuna del litoral, es troba també al Pirineu? La resposta és a la sal. Durant segles, l'explotació dels salins de Gerri ha aportat aquest producte de priemra necessitat a tota l'alta muntanya catalana. Oriol Beltran (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

En un entorn deliciosament salvatge, l'església de Sant Pere del Burgal guarda els secrets d'una dama Lurdes Rego (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

Passejada de natura Entre clarianes i camps de dall, travessem pinedes i fagedes. Vorejades de natura exuberant, us proposem un recorregut pel bosc de Virós, un dels racons més ben conservats del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Oriol Gracià (text)

Passejada de patrimoni Resseguint el riu d'Unarre trobem nuclis de carrers tortuosos, cases robustes i teulades revestides de pissarra. Esglésies i ermites posen el contrapunt a la basta arquitectura civil. Oriol Gracià (text)

Passejada per fer gana Aquesta fondalada pallaresa permet assaborir l'encant dels pobles pirinencs. Envoltats de boscos i prats pujarem fins a Llessui, una de les millors talaies des d'on contemplar tota la vall. Oriol Gràcia (text)

Quan els paisatges són un espectacle Hi ha punts geogràfics que actuen com a amplificadors visuals, oferint panoràmiques privilegiades del territori. Llavors, muntanyes i rius recuperen el seu protagonisme. Trinitat Gilbert (text)

Una tradició per descobrir el delta més autèntic Quan els arrossars es tornen daurats, arriba l'hora de la sega. El delta de l'Ebre treballa de valent i en acabat es vesteix de festa per celebrar la bona collita. Santi Valldepérez (text), Mariano Cebolla (fotografia)

Castells en estat pur Integrats a la vida i al paisatge, vigilaven i marcaven les fronteres en terres de ningú. Amb els segles, han esdevingut signes d'identitat d'uns dominis amb noms i cognoms. Cristina Masanés (text), Rafa Pérez (fotografia)

Sabíeu que a Olot hi ha un observatori astronòmic, volcans urbans i un taller de sants? Us organitzem un cap de setmana complet perquè conegueu el bo i millor de la capital de la Garrotxa. Clàudia Pujol (text)

Gorgs d'aigua impecable i una vegetació espessa i singular caracteritzen aquest punt remot de la nostra geografia, situat al Lluçanès. Les vistes atractives sobre la vall completen una passejada refrescant. Joan Raventós (text i fotografia)

Folgueroles és un poblet de vells carrers empedrats i cases antigues que preserva viu el record del seu fill més il·lustre: Jacint Verdaguer. Passegem pels racons que van inspirar l'obra primerenca de l'escriptor. Marta Montmany (text i fotografia)

Moltes coves són recordades per una llegenda. A la que ens ocupa, no li cal. Uns petits 'monstres alats' viuen encara avui dia al seu interior i és a ells, als muricecs (rat-penats), a qui deu el nom. Laura Corderroure (text)