Eivissa, l'edèn de la Mediterrània

La mitologia de les Mars del sud és plena de mariners famosos com Cook o Bougainville; d'escriptors a la recerca del Jardí Perdut de l'Edèn com R.L. Stevenson o Pierre Loti; d'artistes com Gauguin o d'aventures com Jack London. L'escriptor català Josep Maria de Sagarra no quadra en cap d'aquestes categories humanes, però gràcies a la publicació del seu llibre de viatges 'La ruta blava', el seu nom ocupa un lloc molt especial entre tots els qui han immortalitzat el paradís polinesi. Susanna Díez (text)

Només la coneixia des del ferri i res l'impulsava a quesar-s'hi. Però l'amor el va fer desviar, l'illa el va captivar i s'hi va arrelar. Hi va descobrir un món bell, però fràgil, que encara es pot salvar. Gerard Quintana (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

Campanar, porxo i parets ben emblanquinades: l'estampa de les esglésies eivissenques és definida i respon a les necessitats d'una societat tradicional estructurada a l'entorn d'aquests edificis sobris. Marga Font (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

La moda Adlib només imposa un criteri: tot s'hi val si no es perd l'elegància. L'estil reflecteix la filosofia de l'Eivissa 'hippie' i convertit en un gran negoci, també és un mirall de l'illa d'avui. Jesús Turel (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

Guardes gelosos d'un patrimoni que en massa punts ja s'ha malmès, els eivissencs defensen defensen els racons de litoral que la massificació no ha vençut, refugits amagats del paisatge i la història de la illa. Miquel Frontera (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

Durant segles, Eivissa va ser pins, camps, mar i una població dispersa pel territori. Quan fa cinc dècades l'illa va trencar el seu aïllament i va arribar-hi el turisme, aquell paisatge va canviar. Aquestes set propostes són reflex del contrast entre el passat i el present territori.

Guisat de peix, sofrit pagès de carns i, per postres, flaons: la cuina de l'illa combina amb enginy els ingredients que ofereix un medi més aviat pobre per elaborar deliciosos plats d'orígens remots. Xescu Prats (text), Juan Manuel Borrero (fotografia)

Barcelona, a l'estiu, és viva i activa; precisament és en aquesta època quan tenen lloc les festes més creatives i populars. Per a tots aquells que hagueu d'estiuejar a ciutat, us proposem les cites que van més enllà de les etiquetes de la ciutat aparador. Manel Armengol (text), Marcos Bauzá (fotografia)

Aigües que serpentegen entremaliades amagant-se ara aquí ara allà pels vessants dels cims. Aigües que s'entollen com per descansar del seu viatge i que, de nou, reprenen la marxa. Aigües, en definitiva, que esperen un visitant que els doni la categoria de paradís, i que entre sospirs involuntaris en gaudeixi quan el calor de l'estiu mostra la seva cara més abrusadora. Lurdes Rego (text)

Dalt de vagons descoberts del tren més petit del país ens endisem a l'espai natural de la capçalera del Llobregat i descobrim els jardins que Gaudí va llegar a aquesta comarca de tradició minera. Josep Sucarrats (text), Mireia Bordonada (fotografia)

Els corrents d'aigua més importants del Penedès cal buscar-los en el subsòl. A la falda de la Serra Prelitoral, un trencament en el terreny -una falla- fa que l'aigua, que burla la seva presència circulant per galeries subterrànies, sorgeixi sense avisar ningú. Joan Raventós (text), Mireia Bordonada (fotografia)