Massís del Port. El gegant de Tortosa i Beseit

Trepitjar l'última franja entre la terra i el mar és un plaer a l'abast de tothom, una sàvia estratègia per descobrir un territori màgic a mig camí entre les aventures de la mar i la seguretat dels ports. Miquel Berga (text), Jordi Salinas (fotografia)

Hereus d'una tradició divina Les imatges no valen per força més que mil paraules (la paraula "escambell", per exemple, és més bonica que un escambell en si). Pe`ro és cert que de vegades les paraules són sobreres: els treballs amb el fang que hem conegut a la Conca de Barberà s'han de veure. Xavier Sust (text), Dani Codina (fotografia)

Un altre món Des de Sant Carles de la Ràpita, Flavia Company, escriptora de contes, proses poètiques i novel·les (l'última, 'Melalcor'), fa escapades al Port sempre que vol oblidar-se dels ritmes frenètics i perdre's en un entorn agrest, quasi verge. Flavia Company (text), Ernest Costa (fotografia)

Malgrat el despoblement que pateix el Port, l'escriptor Rafael Vallbona ha parlat amb moltes persones que encara hi viuen i en viuen. Propietaris de restaurants, masovers i experts excursionistes li han explicat com passen els dies al massís. Rafael Vallbona (text), Ernest Costa (fotografia)

El massís del Port imprimeix un aire familiar als pobles que s'hi refugien. Carrers estrets i enrevessats, edificis consistents i una gran afició a la terra. D'aquesta manera defineix el periodista Joan Morales els municipis que ha visitat. Joan Morales i Morera (text), Ernest Costa (fotografia)

Per acostar-se a l'enorme riquesa que presenta el massís del Port, us proposem cinc itineraris. Es tracten de visites còmodes; de fet, en la majoria hi arribareu amb cotxe o caminant poca estona. Però totes elles representen l'aspecte més sorprenent de la zona. Joan Tort (text), Ernest Costa (fotografia)

El massís del Port té punts de similitud amb el sistema muntanyenc del nord del Principat. El geògraf Joan Tort ens ho explica al mateix temps que ens aclareix el controvertit significat del nom Port. Josep Nuet Badia (text), Ernest Costa (fotografia)

A la Vall d'Aran encara és viva la història d'un amor impossible entre un noi i una noia. La parella, a causa dels seus lligams familiars, no va obtenir la benedicció per casar-se. Amb tot, ells van decidir anar a viure junts. Però no ho van poder fer eternament... Jordi Creus (text), Oriol Alamany i Eulàlia Vicens (fotografia)

La cuina popular i familiar també té els seus mites. Creu en valors segurs, que són un quants productes als quals atribueix poders benignes per damunt els fogons. A les terres catalanes les mongetes són emblema. Pep Palau (text), Xabier Mendiola (fotografia)

Existeixen a Catalunya unes competicions que no són cobertes per la premsa esportiva. No s'assemblen gaire a les que organitzen els bascos, perquè en les nostres no hi ha una tradició tan secular, ni 'txapela'. La majoria tampoc no són ben bé com les que recull el llibre de rècords de la cervesa Guinness: el seu 'quid' no consisteix tant a matar-s'hi com a morir-s'hi (de riure). Xavier Sust (text), Miriam Bauer (il·lustració)

La conurbació de Barcelona queda envoltada per tota una anella d'espais protegits que es poden recórrer perfectament en cotxe. De manera que es passa per la selva espessa de la serra del Montnegre, per les catifes de fullaraca del Montseny, pels noms enigmàtics del par de Sant Llorenç del Munt per arribar, finalment, al paisatge desèrtic del Garraf. Sergi Ramis (text i fotografia)

Encara que sembli exagerat, fora de les ribes del Segre, que llueixen un verd luxuriós, i dels camps regats, l'entorn de Torres de Segre és ben bé el desert. Aquesta racó del Segrià participa de l'aridesa de la depressió de l'Ebre i el seu paisatge ho reflecteix sense pal·liatius. Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Miquel Jaumot (text i fotografia)

Joan Raventós (text i fotografia)

Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Joan Portell (text i fotografia)