Pallars Jussà, el llindar del Pirineu

La Conca de Tremp va estar defensada per una xarxa de castells que, després de mil anys, encaren el pas del temps. Jordi Mir (text), Ernest Costa (fotografia)

El Pallars Jussà té forma de llum d'oli encès. Les oliveres poblen el gresol. Els camps verds neixen a la flama. Unes i altres, però, s'esvaeixen, engolits per la modernitat. Pere Pascual i Rosina Ramírez (text), Ernest Costa (fotografia)

Quan el sol es pon, les dones d'aigua se'n van als barrancs per rentar la roba. Ara també hi fan esport els intrèpids barranquistes. Albert Elfa (text), Ernest Costa (fotografia)

A la falda septentrional del Montsec d'Ares s'estenen uns nuclis que mantenen la llar de foc encesa malgrat el despoblament. Salvador Bosch (text), Ernest Costa (fotografia)

Les serres pallareses brinden als aficionats als voltors, trencalossos i cérvols la possibilitat de gaudir d'un magnífic espectacle. Waldo Lideker (text), Ernest Costa (fotografia)

L'embranzida industrial del segle XX no hauria estat una realitat si no s'hagués comptat amb la gran "central elèctrica" que són els rius del Pallars Jussà. Joan Tort (text), Ernest Costa (fotografia)

El regust del passat Salvador Bosch (text), Ernest Costa (fotografia)

Des dels avatars de la Guerra Civil es van eliminar la majoria de carnavals catalans. A Palafrugell hi va haver una certa tolerància fins al 1963, quan va ser prohibit i reconvertit en les Festes de Primavera, que hi tenien lloc al voltant de la Pasqua Granada. Gerard Sardeña (text), Josep Tarrés (fotografia)

El visitant que entra a la capital de la Conca de Barberà per un dels portals té la sensació de fer un viatge en el temps. Però no només pel fet de contemplar les muralles; tot el patrimoni arquitectònic montblanquí ens parla d'una època antiga, plena d'esplendors. Trinitat Gilbert (text), Josep Cano (fotografia)

Incursions corsàries al Maresme La llenca maresmenca va ser la zona marítima catalana més castigada pels corsaris nord-africans en el lapse que va del segle XV al XVIII. Tant, que la pirateria va fer néixer pobles més allunyats de la costa. Clàudia Pujol (text), Francesc Xavier Boya (fotografia)

Duen un feix d'història damunt les espatlles i han deixat una empremta fonda i inconfusible damunt el territori del gust, en la memòria col·lectiva dels catalans. Són el mató, el recuit, la quallada, el brossat… Pep Palau (text), Xabier Mendiola (fotografia)

7 bèsties autòctones Aquest mes hem fet una tria de monstres. No pas de bruixes, ogres o ànimes en pena, que mereixen reportatges específics. Només monstres. I ens hem cenyit als tradicionals. És a dir, a bèsties més aviat grans, que busquen les pessigolles al gènere humà. Ho aclarim perquè avui dia la paraula també s'empra per batejar el cònjuge, l'esportista que assoleix grans fites sense dopar-se i el company d'oficina eficaç. Xavier Sust (text)

Si bé hi ha d'altres comarques on s'elaboren, i molt bé, el primer lloc que ve al cap és Osona, on es troba la denominació de qualitat Llonganissa de Vic. Hem recorregut la comarca per descobrir aquelles cases d'embotits obertes el cap de setmana, on es pot conèixer el procés d'elaboració, fer degustacions i, si es vol, comprar-ne. Marta Rodríguez (text i fotografia)

Seguint l'Eix del Llobregat direcció nord i arribant a Guardiola de Berguedà, trobem el riu Llobregat a la nostra dreta. En arribar a Bagà, veiem a l'esquerra una vall que s'endinsa entre muntanyes; és allí on neix aquest cabalós riu. Miquel Jaumot (text i fotografia)

Espeleologia per les Muntanyes de Prades Josep Vallverdú (text i fotografia)

Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Joan Raventós (text i fotografia)

Josep Vallverdú (text i fotografia)