Priorat, el país dels poblets i del vi

Fragilitat mineral L'any 1981 un espeleòleg, de cognom Lachambre, va descobrir una cova immensa al Conflent. A dins hi va trobar una gran quantitat de formacions de calç. Per tal de mantenir-les intactes, s'hi va establir una porta blindada d'accés restringit. Aquest és el tresor que conserva la cova Lachambre. Iñaki Relanzón (text i fotografia)

El racó oblidat Resulta difícil imaginar un aïllament més gran que el que viu la gent de la Vall de Tor, al Pallars Sobirà. Jordi Creus hi ha anat per explicar-nos-ho. Jordi Creus (text), Dani Codina (fotografia)

El país dels poblets i del vi Moltes de les aventures del Capitán Trueno han estat construïdes a la Vilella Baixa. Allà és on Víctor Mora troba la font d'inspiració per crear les històries més fantàstiques de l'heroi i les seves gestes. Per això, sempre que vol somniar, torna al Priorat. Víctor Mora (text), Marc Coromina (fotografia)

Els ha calgut fer molts esforços per tirar endavant. Ells ja hi eren quan ningú els coneixia. Finalment, però, el temps els ha donat la raó. Ara, als productors de vi del Priorat els vénen a veure enòlegs i altres experts d'arreu del món i els treuen les ampolles de les mans. En el següent reportatge, ens expliquen les seves experiències. Lara Toro (text), Marc Coromina (fotografia)

Fa quatre anys, en una fira de París, un importador jueu va tastar el vi del Celler Cooperatiu de Capçanes. I va arribar a la conclusió que tenia un gust prou refinat com per convertir-lo en l'únic vi jueu o Kosher que actualment es produeix a la Península. Eva Pomares (text), Marc Coromina (fotografia)

El Priorat és ple de poblets separats, els uns dels altres, per carreteres estretes de formes sinuoses. Per poder-los visitar tots, Toni Orensanz, guionista de El Terrat, ha pujat al camió del repartidor de refrescs de la zona. En el següent text en fa una crònica. Toni Orensanz (text), Marc Coromina (fotografia)

La Cartoixa d'Escaladei, un dels grans atractius de la comarca, està en ruïnes i de moment només se n'ha reproduït de les cel·les. El següent desplegable us permetrà d'imaginar-vos com era la Cartoixa i quina vida hi feien els monjos. Ferran Casas (text), Marc Coromina (fotografia)

Les muntanyes del Priorat, que avui són una atracció turística, han estat durant segles refugi de tota mena de fugitius. Entre ells, potser el més cèlebre fou el guerriller Pere Joan Barceló, conegut amb el sobrenom de Carrasclet. La seva història és com una novel·la d'aventures. Avui, un monument honora la seva memòria a Capçanes. Ferran Casas (text), Marc Coromina (fotografia)

És molt difícil per moure's pel Priorat sense tenir sempre a la vista la serra de Montsant. Aquest muntanya és una mena de presència ineludible, que ha condicionat històricament la vida de molts pobles i que encara avui és potser la icona més representativa de la comarca. Lluís Calvo hi ha viatjat. Lluís Calvo (text), Marc Coromina (fotografia)

Els trets històrics i geogràfics permetrien dividir el Priorat en múltiples comarques. Tot i així, n'hi ha un que unifica tots els Priorats: la terra, un símbol que va estar en decadència durant un temps i que és la causa de l'esclosió d'activitats com la del vi. Joan Tort (text), Marc Coromina (fotografia)

La cuina que s'acaba Enamoren o repel·leixen. Uns els contemplen com a objecte de desig gormand, d'altres els tenen per menja repulsiva. Quasi tothom en té un que li resulta insuportable. Són els menuts. Conformen un apartat de la cuina que sobreviu a les fosques. S'entaforen en la part més obscura dels animals que mengem, la dels òrgans que són a l'origen de tota mena de tabús, que duen càrregues ancestrals, que tenen lectures dobles, que s'arrosseguen per la ratlla tortuosa de l'obscenitat. Tan aviat a l'altar de l'alta cuina, com a la lleixa de sota els fogons, van caient, a poc a poc, dins el bagul dels oblits culinaris. Pep Palau (text), Marc Coromina (fotografia)

Històries de vaixells al país de 'pab' Una de les primeres coses que fan els turistes en arribar a Barcelona és passejar Rambles avall fins al Port Vell. La gent de la ciutat s'hi acosta els diumenges al matí per fer l'aperitiu. Peró, a banda dels mariners, poques persones han traspassat les fronteres de PAB, el Port Autònom de Barcelona. Joan Carreras (text), Jaume Balanyà (fotografia)

15 propostes per trobar botigues especials L'enveja és un d'aquells pecats amb antídot, que constitueixen el fil conductor de la pel·lícula 'Seven'. Però l'enveja sana, que ens mou a millorar-nos, és legítima. Nosaltres proposem als teòlegs de considerar-ne una altra, que tampoc no faria anar a l'infern: l'envejà lògica. Com la que desperta Girona. Anar-hi a comprar és només una excusa, bona com qualsevol altra, per tornar-hi. Xavier Sust (text), David Fernández (il·lustració)

A Catalunya tenim un bon grapat de Mares de Déu negres. La més coneguda és la patrona del país, Montserrat. Algunes altres han canviat el color després d'una bona restauració. Però aquestes imatges amb un punt de misteri i molt de llegenda resulten sempre interessants. El Berguedà i el Solsonès en concentren unes quantes en un espai relativament petit i hem anat a caçar-les. Sergi Ramis (text i fotografia)

El municipi de Tarragona no només acull una de les ciutats més importants de les comarques meridionals del país, amb el seu valuós i àmpliament lloat patrimoni històric i arquitectònic. És un espai urbà que ens permet fer escapades a la natura sense sortir del terme i trobar-nos amb arenals fantàstics, cales impensables i penya-segats d'aigües embravides, i un port on, després de les excursions, podem tornar a temps de tastar bons plats de peix i marisc. Sergi Ramis (text i fotografia)

Els estanys andorrans de Juclar són un objectiu molt assequible per a arribar-hi amb raquetes de neu. Però, tot i la possibilitat de cobrir l'itinerari en un matí, no hem de menystenir l'esforç, perquè hi ha més de dues hores d'ascens. Sandra Martín (text), Marc Pascual (fotografia)

Laura de Castellet (text i fotografia)

Laura de Castellet (text i fotografia)