Secrets del massís. El Montseny

Ignasi Mora (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

En aquestes dates, qui més qui menys té una calçotada a la seva agenda. Descobrir Catalunya ha volgut conèixer els autèntics secrets d'aquesta menja tan particular, i per això va demanar al gastrònom Pep Salsetes que organitzés, a casa seva, una calçotada amb tots els ets i els uts. Autèntica, real, sense concessions a la galeria i dedicada als nostres lectors. El que segueix n'és el resultat. Pep Palau (text), Marc Coromina (fotografia)

Animals reintroduïts De primer, els animals eren els amos del bosc. Més tard, van arribar els homes i van començar a guanyar terreny, caçant-los per a alimentar-se. De sobte, els homes es van adonar que els animals havien desaparegut. I, desesperats, van córrer a cercar-los. La cadena tròfica no falla mai. Oriol Alamany (text i fotografia)

De tots i de ningú La societat catalana, diu Llorenç Gomis, ha fet del Montseny la seva muntanya de natura i civilització. Efectivament, el Montseny no seria el que és sense els arbres, però sense l'home tampoc. Llorenç Gomis (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Es troba a pocs quilòmetres de la costa mediterrània, però atenent a les seves fauna i flora el podríem situar en latituds més nòrdiques i fredes. El Montseny és com una illa de verdor, i principalment a causa de l'aigua. La seva omnipresència té també conseqüències econòmiques: el 50% de l'aigua mineral que es consumeix a l'estat espanyol prové del Montseny. Sergi Ramis ens ho explica. Sergi Ramis (text), Jaume Balanyà (fotografia)

El massís del Montseny és ple de masos, cadascun dels quals és testimoni d'una vida sencera. La gent que hi viu és molt diversa: uns es dediquen a pintar, d'altres tiren endavant una escola de natura, fan de pastors o utilitzen la seva llar com a refugi per als estressats. Però tots ells comparteixen l'amor a la terra on diuen que volen morir. Lara Toro (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Joan Tort (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Entre els estiuejants selectes es podria fer una divisió en tres grans grups: els freqüentadors de l'Empordà, els partidaris de la Cerdanya, i, en tercer lloc, els fanàtics del Montseny. Fa molts anys que aquest massís és sinònim de calma, relax, contacte amb la natura. És a dir, de repòs. I de totes les poblacions del Montseny, segurament la que millor exemplifica aquesta dèria històrica és Viladrau. Xavier Moret ha estirat el fil de la tradició literària de la vila per ajudar-nos a visitar-la. Xavier Moret (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Els guardes del Parc Natural es han deixat participar del seu gran secret: els camins alternatius per no perdre's cap dels paratges espectaculars del massís del Montseny. Óscar Martí (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Sud de França o nord de Catalunya, Perpinyà continua sent una ciutat plena d'adeptes que la visiten sovint. Artistes com Salvador Dalí i escriptors com Josep Pla ja hi feien estada o l'escollien com a punt de partida dels seus viatges. Encara queden molts racons per descobrir de Perpinyà. Alguns parlen d'èpoques d'esplendor pretèrit; d'altres, amaguen una gran riquesa de productes dels quals la ciutat encara en té l'exclusivitat. Xavier Febrés ens els presenta. És hora de tornar a Perpinyà. Xavier Febrés (text), Jaume Balanyà (fotografia)

Situada entre dos grans rius i dues grans serres, el nord-oest de la Noguera, la Vall d'Àger ha sobreviscut silenciosa i aliena al pas del temps. Vidal Vidal (text), Ernest Costa (fotografia)

"Pero quina habitació! Sembla els Encants!". El símil en que es basa aquest retret, que tota mare ha fet alguna vegada als seus fills, no està ben trobat. Les habitacions dels menuts són, sovint, un batibull d'objectes recents que, quan es facin malbé, no hi haurà forma humana d'adobar-los. Els Encants barcelonins, en canvi, estan d'allò més ben ordenats (el caos només és aparent) i els productes que hi trobareu, per bé que n'hi ha de tota mena, solen ser antics, però encara aprofitables. Provenen d'èpoques en què el sistema no depenia tant com ara de l'obsolescència planificada. De quan els pobres no es podien permetre de comprar coses barates. Les precisaven cares. És a dir, bones. Que duressin tota la vida. Xavier Sust (text), David Fernández (il·lustració)

Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Ruta pels boscos de Barcelona Sergi Ramis (text i fotografia)

Jaume Bonaventura i Albert Torres (text i fotografia)

M. Àngels Castillo i Jordi Bastart (text i fotografia)