Garraf romàntic

Vilafranca neix per voluntat reial i creix per l'empenta de la seva gent, que fa pinya i que mostra amb orgull el seu llegat modernista. Joan Raventós Rafecas (text), Nik Neves (il·lustració)

Els camins pirinencs que cada tardor veien passar pastors i ramats muntanya avall són travessats avui per viatgers amants de la natura. Resseguim a cavall les velles rutes ramaderes de la cara nord del Pirineu. Magda Mata (text), Paul Palau (fotografia)

Retrat d'una època en què tot va canviar En el segle XIX, la terra i la pesca donaven fruits a curt termini, mentre de la mar enllà arribaven grans fortunes amb què es van aixecar moltes de les cases nobles que avui donen a la comarca un caràcter singular. Ens ho explica l'escriptor i historiador Roland Sierra. Roland Sierra (text), Òscar Rodbag (fotografia), Blauset (cartografia)

Entrem a les estances de les cases senyorials del segle XIX Els carrers de Vilanova i Sitges són museus del Romanticisme a l'aire lliure. En el segle XIX, les famílies adinerades van construir-se casals d'estils eclèctics però poc recarregats. Perquè en conegueu alguns, us portem de la mà als edificis nobles més emblemàtics d'aquest període anterior al Modernisme. Trinitat Gilbert (text), Òscar Rodbag (fotografia), Stéphane Carteron (il·lustració)

Mentre els nobles es feien palaus, els treballadors subsistien del camp i la pesca Terratinents enriquits amb el comerç marítim i indians que retornaven amb les butxaques plenes vivien en cases senyorials que avui ens mostren el rostre amable i sumptuós de l'època romàntica, però les històries de sacrificis i explotació de la classe humil ens recorden que l'esplendor no era equitativa. Són la cara i la creu d'un mateix període. Antoni Sella (text), Òscar Rodbag (fotografia)

Escenes quotidianes a la casa noble més romàntica de Vilanova Francesc de Papiol i de Padró fou la figura social i política més important de Vilanova i la Geltrú durant el temps que li tocà viure. Gairebé dos-cents anys després de la seva mort, hem recuperat aquest noble ciutadà per retratar com era la vida a les estances de la seva majestuosa i àmplia residència del carrer Major, avui visitable: Can Papiol. Òscar Marín (text), Òscar Rodbag (fotografia)

Recorrem la xarxa de comunicació terrestre del segle XIX Abans de l'arribada del tren al Garraf, els seus habitants només podien disposar dels camins per desplaçar-se: eren l'únic sistema organitzat de comunicació terrestre. Avui, quan hi passegem, no ens podem fer càrrec del formigueig constant de persones, animals i vehicles que hi havia en aquella època de puixança. Joan Raventós Hill (text), Òscar Rodbag (fotografia)

El circ sempre s'ha definit pel seu caràcter ambulant, però malgrat això és possible traçar un itinerari per seguir-lo. No es tracta de seus estables per veure espectacles, sinó de centres de creació per a companyies que porten el circ amunt i avall, i que són plataformes de difusió de les arts que engloba. Senyores i senyors, grans i petits, passin i vegin, l'espectacle és a punt de començar! Begoña Garcia (text), Oriol Clavera (fotografia)

Amb regust i encant colonial i amb carrers tranquils i rambles amples, Vilanova i la Geltrú guarda elements que recorden que la ciutat fou dos municipis diferents. El trajecte per l'un i l'altre. Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

Al llarg del segle XIX, uns quatre-cents ribetans van marxar perseguint el somni americà. Alguns van tornar carregats de fortuna i els edificis d'aire romàntic es van estendre de cap a cap. Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

Al romàntic Palau Novella, al cor del parc del Garraf, hi viu l'única comunitat budista tibetana del país. A tres quilòmetres hi ha Jafre, un poble abandonat. Entre l'un i l'altre, hi ha un camí de GR ideal per conèixer els trets del parc. Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

Hortes i conreus, una plantació immensa de plàtans, boscos de ribera, prats i canyissars. Així es la Girona que rega el Ter i que regala als caminants un paisatge de ribera urbà d'allò més sorprenent. Albert Ruhí (text i fotografia)

A la Cerdanya podem gaudir de la plana i de la muntanya, una combinació difícil de trobar però que en aquesta comarca es converteix en necessària. Ho comprovem mentre sortim de Llívia pedalant. Marc de las Heras (text i fotografia)

De les llegendes que s'expliquen al Baix Camp, la més coneguda és la que dóna vida als dips, uns animals que, segons la tradició, sortien de nit per espantar la gent i atacar el bestiar. Cecília Lorenzo (text i fotografia)