La costa del corall, de Palamós a Cotlliure

Al nord de Mallorca, el paisatge ens sorprèn per l'exuberància del verd, pels camins i els barrancs, per la serra de Tramuntana. Al sud, l'eixutor i l'austeritat dels camps treballats ens captiven. Ara bé, hi ha un element que unifica tota l'illa: la pedra, històricament indispensable en la vida quotidiana dels mallorquins. Sebastià Alzamora (text), Ernest Costa (fotografia)

L'Aquelarre arriba puntual el darrer dissabte del mes d'agost. És la festa poca-solta de l'estiu de Cervera, una nit d'excés i de desordre que sempre té un regust d'acidesa pel setembre que truca a la porta i la certitud que el parèntesi anyal de les vacances té les hores comptades. Isidor Cònsul (text), Manel Viladrich (fotografia)

De Palamós a Cotlliure L'escriptor Josep N. Santaeulàlia, recentment guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or amb la seva obra 'Bulbs', ha recorregut la costa del corall a peu i en vaixell. En el següent text explica els trets més significatius d'aquesta franja marítima del país J.N. Santaeulàlia (text), Ernest Costa (fotografia), Salvador Coll (fotografia submarina)

L'escriptor Pere Verdaguer ha recorregut la costa de la Catalunya Nord a la recerca de pescadors de corall. Amb prou feines n'ha trobat referències actuals; però, en canvi, ha descobert vestigis del passat de Cotlliure, Portvendres i Banyuls, que van estar marcarts per aquesta joia marina. Pere Verdaguer (text), Ernest Costa (fotografia)

Pep Ribas (text), Arxiu Museu de la Pesca de Palamós i Arxiu de la Confraria de Pescadors de l'Estartit (fotografia)

La periodista Ada Castells ha visitat Cadaqués i ha estat parlant amb alguns veïns de la vila. Ha conegut pescadors, antics corallers, historiadors i amb tots ells ha resseguit el passat, el present i l'esdevenir de Cadaqués. En el següent article ens n'aporta una visió molt personal, a vol d'ocell. Ada Castells (text), Ernest Costa (fotografia)

Els grecs van ser, probablement, els primers que van saber submergir-se a la recerca del preuat corall. A l'edat mitjana, els catalans teníem el monopoli de la pesca. Però, passat aquest període, l'Empordà i el Rosselló han vist com els corallers anaven desapareixent. Ignasi Gallart (text), Salvador Coll (fotografia)

Si hi ha un poble, la vida del qual ha girat a l'entorn del mar, aquest és el de l'Escala. Acompanyats de la historiadora Lurdes Boix, n'hem anat a cercar els orígens i hi hem trobat les imatges i les anècdotes que es descriuran a continuació. Lurdes Boix (text), Josep Esquirol (fotografia)

Begur ha vist com els pescadors, els tapers i els pagesos desapareixien per donar pas al turisme, que ha sabut admirar els carrers estrets i la mar. Per a Miquel Riera, els pirates tenen bona part de culpa que el poble no s'hagi situat a tocar de la costa. Miquel Riera (text), Ernest Costa (fotografia)

En aquest text, Joan Tort ha seleccionat alguns paràgrafs de l'assaig que Pla dedica al corall. La tria li ha servit de pretext per explicar quints trets geogràfics han fet que en una part de la costa catalana encara avui dia hi trobem corall vermell. Joan Tort (text), Ernest Costa (fotografia)

Un viatge en tren amb Josep Maria Fonalleras L'escriptor Josep Maria Fonalleras ha decidit viatjar per una de les línies de tren més carismàtiques del país, el tram que va des de Ripoll fins a Puigcerdà, i a la inversa, passant per la Collada de Toses. A través de les notes que, no sense dificultat, ha anat prenent al llarg d'aquest recorregut, ens parla dels paisatges que ha pogut contemplar i de la gent que hi ha conegut, de qui s'ha endut un gran record. Josep Maria Fonalleras (text), Carmelo Esteban (fotografia)

L'aperitiu o el vermut (totes dues paraules es refereixen al conjunt de tapes i begudes que es prenen abans de menjar) prepara l'estómac per a l'àpat que s'ingerirà tot seguit. És més, estimula la secreció gàstrica i, per tant, afavoreix una millor digestió dels aliments. I sobretot, entreté la gana tot fent temps perquè el menjar faci el seu camí als fogons. Ara que l'estiu ja es deixa acariciar, les terrasses i els bars ens esperen amb els millors aperitius. Durant quatre caps de setmana, hem recorregut el país i n'hem seleccionat cinc, situats en diferents comarques de Catalunya. Trinitat Ruiz (text), Marc Coromina (fotografia)

Al barri barceloní de la Sagrada Família hi ha un temple expiatori que va ser ideat per un senyor de Reus. Però això no és cap secret (en són sabedors, per exemple, forans com José Luis de Vilallonga, George Harrison, l'advocat del diable de la Santa Seu i tot l'imperi del Sol Naixent) de manera que el temple no podria figurar de cap manera en aquesta Tria Descobrir. Perquè el que hem fet és cercar, a cadascun dels barris de la capital de Catalunya, allò que només es conegut de la seva gent. Trobareu a faltar-hi barris. Però que no s'ofengui ningú: aquesta Tria continuarà. Xavier Sust (text), Miriam Bauer (Il·lustració)

En l'arquitectura romànica, els campanars de planta circular són poc freqüents. En tot el país només en tenim cinc. Encara que la majoria es concentren al Pirineu, el del Bruc us servirà d'inici d'aquesta ruta, que també us permetrà recórrer paisatges interessants i poc coneguts. Josep Nuet Badia (text i fotografia)

Situada al mig del Pirineu, la vall de Camprodon té la suavitat justa per gaudir de la muntanya sense l'agresivitat dels alts cims. El relleu suau entapissat de boscos i de prats li dóna l'amabalitat que la fa atractiva i acollidora. És del tot recomanable un llarg passeig pels seus encontorns. Una bona caminada que us aportarà la tranquil·litat i el relax que guarda en el seus amagatalls. Josep Nuet Badia (text i fotografia)

Recórrer les muntanyes del Pallars Sobirà i algunes contrades de les valls d'Andorra és la millor manera de descobrir que en aquestes terres no tot és turisme. Els ramats de bestiar, la vida que omple, encara, alguns pobles, són atractius a tenir en compte quan es viatja per aquestes contrades pirinenques. Però també la història, les llegendes i les tradicions que us anireu trobant pels seus camins. Eliseu T. Climent (text i fotografia)

Joan Raventós (text)

Jordi Creus (text), Foto-imatge (fotografia)