La Rambla

El parc natural més gran de Catalunya afecta el territori de tres comarques: Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà. La singularitat del Parc no només es tradueix en els quilòmetres quadrats. El seu principal atractiu és la natura en estat gairebé pur. Oriol Alamany (text i fotografia)

Els moros i cristians d'Alcoi Les festes es viuen o es veuen. Els moros i cristians d'Alcoi casen aquesta diferència, tot i que representen un espectacle fastuós i desconcertant. L'epidermis de la festa guerrera alcoiana, tret del rigor formal, s'assembla a la d'altres poblacions del sud valencià. L'ànima, però, n'és tota una altra. Perquè Alcoi fa dels moros i cristians un paradís perdut al qual es pot retornar cada abril. Ignasi Mora (text), Miguel Raurich (fotografia)

El producte ecològic comença a fer-se un lloc. Us presentem una guia per trobar-lo en les millors condicions. Eva Pomares (text), Josep Pedrol (fotografia)

Per què la Rambla és on és? No és cap casualitat. Ni tampoc fruit d'una decisió política. La Rambla és on és perquè justament per allà hi baixava, fa dos mil anys, un torrent d'aigua procedent de Collserola. És el poder de la natura. Joan Tort (text), Tino Soriano (fotografia)

Ivet Batet (text), Tino Soriano (fotografia)

Diàleg entre Eugeni Madueño i Bru Rovira Aquesta és la conversa entre dos periodistes de carrers consagrats. Han après que darrere de cada persona que creu la Rambla s'hi amaga una història única, irrepetible. I reivindiquen el verb 'ramblejar'. Bru Rovira i Eugeni Madueño (text), Tino Soriano (fotografia)

Ivet Batet (text), Tino Soriano (fotografia)

Òscar Martí (text)

Des de Colom fins a Canaletes, mil metres de passeigs franquejats per quatre dotzenes mal comptades d'edificis a cada banda. Malgrat aquesta petitesa, i a desgrat que parlem de la ruta més coneguda que ofereix la geografia catalana, de la més visitada i que se n'ha escrit més, ens hem proposat ser conseqüents amb el nom de la revista i descobrir-vos fites i activitats poc conegudes. Xavier Sust (text), Tino Soriano (fotografia)

Ivet Batet (text), Tino Soriano (fotografia)

Diàleg entre Lluís Permanyer i Josep Maria Huertas Claveria Són, possiblement, els dos periodistes que més i millor coneixen la història de Barcelona. La seva conversa és sempre una font inesgotable d'anècdotes, informació, i si a més s'ajuntes per parlar de la Rambla, el resultat pot ser... Això que segueix. Josep Maria Huertas i Lluís Permanyer (text), Tino Soriano (fotografia)

El castell de Balsareny Lara Toro (text), Jaume Balanyà (fotografia)

L'Ebre en blanc i negre Aquest any en fa 70 de 'l'Anita', l'últim vapor de l'Ebre, va deixar de navegar. La història de l'ascensió i caiguda d'un projecte que no va reeixir. L'aparició del ferrocarril, el cabal irregular del riu i el desgavell econòmic van destruir un somni. Maria Gorgues (text), Dani Codina (fotografia)

Quan vam començar a preparar aquesta guia, pensàvem incloure-hi la presència d'arbres destacats per la seva presència, i també de significatius perquè hi penjava alguna història formidable. Ben aviat, però, vam veure que tal distinció tenia sentit, que les millors històries solen néixer aparellades als millors arbres i que són els arbres més especials els que donen peu als relats més fascinants. Xavier Sust (text), Cèl·lula (il·lustració)

Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Sergi Ramis (text i fotografia)

Jaume Bonaventura (text i fotografia)

M. Àngels Castillo i Jordi Bastart (text i fotografia)