Plana de Ponent, l'horta mil·lenària

La petja istlàmica a les nostres terres és súbtil, sovint intangible; malgrat això, els paisatges de regadiu de Ponent, a la plana que els andalusins anomenaren Mascançà, traspuen les aromes d'aquella cultura. Josep Vallverdú (text), Rosina Ramírez (fotografia), Pere Pascual (fotografia)

El 711, un exèrcit berber, acompanyat d'un grapat d'àrabs, començà la ràpida conquesta d'Hispània, avançant de ciutat en ciutat. El 714 fou el torn de Lleida, que esdevindria una poderosa fortalesa. Jordi Bolòs (text), Rosina Ramírez (fotografia), Pere Pascual (fotografia)

Lleida és una ciutat canviant que en aquests moments viu una veritable revolució urbanística. Entre enderrocs i edificis de nova factura podem advertir les permanències de l'antigua ciutat islàmica. David Campos (text), Rosina Ramírez (fotografia), Pere Pascual (fotografia)

Des de Lleida fins a l'aiguabarreig del Segre i l'Ebre (a Mequinensa), la traça musulmana es ressegueix en la toponímia de les viles i en els extensos paisatges d'hortes i regadius. Sebastià Bosom (text), Rosina Ramírez (fotografia), Pere Pascual (fotografia)

Lleida ha recuperar la Festa de Moros i Cristians més antiga. Més enllà de rememorar un episodi històric -el de la Reconquesta-, la tradició manifesta un sentit molt més atàvic, el de la lluita del bé i del mal. Montse Armengol (text), Rosina Ramírez (fotografia), Pere Pascual (fotografia)

Balaguer ens duu el record d'un intens passat medieval. Una passejada per l'enrevessada trama urbana ens transporta més de mil anys enrere, quan la ciutat era coneguda com a Madina Balagi. Maria Soler (text), Rosina Ramírez (fotografia), Pere Pascual (fotografia)

Al voltant de Lleida s'estén l'única gran plana del Principat, un vast territori que ha sabut domesticar l'escàs element vital cobrint-se de ginys hidràulics, arcaics i moderns. Joan Tort (text), Rosina Ramírez (fotografia), Pere Pascual (fotografia)

Rastres musulmans a la Noguera Els musulmans van entrar a Castelló de Farfanya i s'hi van estar molt de temps. Van entendre que es tractava d'un punt estratègic situat allà on la plana lleidatana fineix, just al límit de la Serra Llarga, damunt mateix de la vall del riu Farfanya, un important camí de penetració al nord. Joan Raventós (text i fotografia)

Ell són aquí, entre nosaltres La fullaraca es belluga violentament i de sobre. Per la cua de l'ull ha vist com una ombra allargada fugia. Era un llangardaix gran i robut. Torna a jeure per continuar la migdiada quan li ve a la ment una llegenda que va sentir fa temps: quan una persona dorm en terra i se li apropa una serp, sempre hi ha a prop un llangardaix disposat a avisar-la. Lurdes Rego (text), Ferran Aguilar (fotografia)

Les trifulgues del personatge més perdulari de la nostra tradició, el comte Arnau, donen caràcter a aquesta vila del Ripollès. És fàcil caure en el parany de la calma del monestir que li dóna nom... però, aneu amb compte!, l'esperit del comte malfactor encara vaga al seu voltant. Montse Armengol (text), Josep Cano (fotografia)

Bressol de tots els blaus, com diu Lluís Llach d'algunes ciutats mediterrànies en una de les seves cançons, Ciutadella es debat entre el cel i el mar. A la mercè dels vents que la pentinen sovint i els nombrosos llegats que la història li ha permès d'atresorar, aquesta ciutat illenca es despulla per mostrar-nos els seus encants. Trinitat Gilbert (text), Oriol Aleu (fotografia)

La nostra societat disposa d'uns punts de trobada sacralitzats, on diumenge rere diumenge es reforcen els sentiments de col·lectivitat. Uns santuaris on es prega. On s'entonen himnes. S'hi manifesta dolor per alguna pèrdua, i s'hi agraeixen a Déu els favors rebuts. Són uns temples on es conciten la passió, el sacrifici, la glòria i de vegades el repartiment d'hòsties. Xavier Sust (text)

A Tossa de Mar la Costa Brava pren tot el seu sentit. Aquesta ruta en bicicleta us convida a descobrir els paisatges interiors i més allunyats del mar. Joan Portell (text i fotografia)

La bruguerola és un arbust que floreix de setembre a novembre. Es pot trobar en molts indrets de la nostra geografia. Entre ells, a Osona, per on ens acompanya Josep Nuet en aquesta ruta. Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Passejar per Vespella de Gaià és copsar l'atmosfera pública típica dels pobles rurals, però també descobrir-hi l'art que hi ha escampat pels seus carrers. Ens referim a les vuit escultures a l'aire lliure, que fan de Vespella un museu original. Cecília Lorenzo (text)

L'excursió s'inicia a Casafabre, llogarret perdut, ja al límit del Conflent. Seu d'una llarga nissaga de bosquetans i carboners, el poble més petit del Rosselló és avui localitat de repòs i de segona residència. Jordi Draper (text i fotografia)