Vall d'Aran

Joan Tort (text), Ernest Costa (fotografia)

Els secrets de la xocolata Una bona manera, potser la millor, d'aprendre els secrets de la xocolata és endinsar-se en el món de les mones de Pasqua. És arribat el moment de l'any en què els mestres xocolaters treuen tota la seva sapiència dels calaixos per fer feliços als nens i nenes de tot el país -i els seus pares! Ous de tots els tamanys, tota mena de motius enxocolatats, espectaculars i generosos pastissos... En aquest reportatge us servim història, receptes, i al final, una fenomenal guia pràctica de pastisseries on comprar les millors mones d'enguany. Pep Palau (text), Marc Coromina (fotografia)

La talaia de l'Alt Empordà Lara Toro (text), Carme Vila (fotografia)

El país de 'Trás-os-Montes' Pep Coll (text), Oriol Alamany i Eulàlia Vicens (fotografia)

Sentir a parlar l'aranès significa alguna cosa més que escoltar un dialecte del gascó. Francesc Boya, fill de Les, explica que aquesta llengua, que manté una lluita aferrissada per sobreviure, permet entendre les arrels d'aquest territori de cultura occitana. Francesc Boya (text), Oriol Alamany i Eulàlia Vicens (fotografia)

Baqueira-Beret vista per Mikimoto i Carles Cuní La joia turística de la Vall d'Aran, o la gallina dels ous d'or, és l'estació d'esquí de Baqueira-Beret. Amb més de 77 quilòmetres esquiables, és una atracció tant per als aficionats a la neu com per a aquells que vulguin gaudir d'una àrea lúdica on es desenvolupa molta activitat. En el text que ve a continuació us oferim el resultat d'una jornada viscuda intensament amb dos bons coneixedors de Baqueira-Beret: els periodistes Miquel Calzada (Mikimoto) i Carles Cuní. Òscar Martí (text), Oriol Alamany i Eulàlia Vicens (fotografia)

Hi ha qui diu que la Vall d'Aran s'hauria de definir com "el país de la neu". Però no tots els seus habitants es desviuen pel fenomen hivernal. Molts aranesos porten vides alternatives a la neu. Sergi Ramis (text), Oriol Alamany i Eulàlia Vicens (fotografia)

Amb motiu del seu cinquantè aniversari, no hi podia faltar un homenatge al Túnel de Vielha o, més concretament, a aquells treballadors que van fer l'esforç d'aixecar aquesta obra faraònica. Jordi Creus (text), Oriol Alamany i Eulàlia Vicens (fotografia)

El més oblidat, el més cobejat Un poble petit i pobre, quatre cases abandonades al límit de l'existència. Uns boscos com no hi ha d'altres a Catalunya i una natura en estat primigeni. Fins quan? Oriol Alamany (text), Oriol Alamany i Eulàlia Vicens (fotografia)

Creuar el llindar de la frontera comarcal i endinsar-se per la Vall d'Aran és com anar a raure en un país estranger. Mai s'havia vist un indret tan excepcional Joan Tort (text), Oriol Alamany i Eulàlia Vicens (fotografia)

Cau ben bé al mig de Catalunya. Segurament és per això que, qui més qui menys, tothom haurà passat alguna vegada per Manresa. Però precisament aquesta condició de lloc de pas ha fet que molta gent l'hagi deixada enrere, hi hahgi passat de llarg. Narcís Clotet no només s'hi ha aturat, sinó que hi ha passejat amb la companyia del compositor Manel Camp, que li ha fet de guia d'excepció.El resultat, el text que ve a continuació, ens convida a descobrir cadascun dels racons imprescindibles de la capital del Bages. Narcís Clotet descriu el Pont Vell, la Basílica de la Seu, els establiments més antics i el passeig de Pere III, i ho revesteix amb els sentiments d'un poeta de les notes que ha decidit compartir els secrets més ben guardats de la ciutat on va néixer i on sempre té la necessitat de tornar. Narcís Clotet (text), Josep Pedrol (fotografia)

Hi ha el Formentor de la seva gent, la que hi viu. El Formentor que va enlluernar Costa i Llobera i el que va donar temps de glòria a Diehl, fundador de l'hotel de luxe. Aquest és el Formentor del mallorquí Biel Mesquida. Personalíssim. Biel Mesquida (text), Toni Catany (fotografia)

Guia pràctica per descobrir el regne animal Xavier Sust (text), Miriam Bauer (il·lustració)

Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Sergi Ramis (text i fotografia)

Àlvar Net (text), Oriol Alamany (fotografia)

M. Àngels Castillo i Jordi Bastart (text i fotografia)