Vi i cava al Penedès, un passeig exquisit per vinyes, pobles i cellers

L'escriptor Oriol Pi de Cabanyes descriu una terra d'herència clàssica, de colors càlids i perfums concentrats. Un Penedès que no s'entendria sense el nucli d'Olèrdola i el Garraf que mira al mar. Un territori marca amb Denominació d'Origen pròpia. Oriol Pi de Cabanyes (text)

Les millors propostes per endinsar-se en la cultura del vi del cava L'enoturisme és un exercici de vacances cada cop més practicat. La fórmula inclou rutes, àpats i visites relacionades amb la viticultura. El territori de la DO Penedès ens n'ofereix infinitat d'alternatives. Cecília Lorenzo (text)

La comarca és plena de racons màgics, començant pel castell d'Olèrdola Només queden les restes del castell, la muralla i l'església de l'antigua ciutat d'Olèrdola, que fou habitada pels ibers. La llegenda que us expliquem ens porta a l'època en què cristians i sarraïns es disputaven el domini del Penedès. Juan Carlos Borrego (text), Rafa Pérez (fotografia)

Modernisme i viticultura ens donen la mà en cellers i cases burgueses La gent del Penedès va convertir el seu territori en una potència vitivinícola fa poc més d'un segle. Aquesta revolució va anar acompanyada d'un moviment cultural que va canviar el país: el modernisme. Josep Anton Pérez (text), Oriol Vilanova (text)

Segles i segles d'amor per la vinya A la tardor del 1887, la descoberta de la fil·loxera, un insecte que xucla la saba del cep fins a matar-lo, augurava la desaparició en poc més de deu anys d'un vinyar que s'havia gestat al llarg de vint-i-cin segles. Viatgem al passat per entendre com la vinya va definir el paisatge del Penedès. Jordi Romeu (text)

Al Penedès conflueixen emblemes de la cultura popular catalana La crida vilanovina als comparsers el diumenge de Carnaval és una síntesi de la festa en els territoris del Penedès. Les places majors viuen emotives tempestes de tradició que es remunten segles enllà. Jordi Bertran (text)

Un passeig pel Museum de les Cultures del Vi de Catalunya A l'antic Palau Reial de Vilafranca hi ha el millor museu del vi del país, el Vinseum. L'espai reivindica la importància de la vinya i ens revela que el vi i els humans han anat plegats des de temps remots. Trinitat Gilbert (text)

Passejada per fer gana Passegem pels afores de Masquefa, dins l'Anoia però en territori dO Penedès, i ens deterum al restaurant Tribia per assaborir una cuina inspirada en les vinyes i els camps de conreu que l'envolten. Oriol Gracià (text)

Passejada de patrimoni Són molts els racons del Vendrell que conserven curiositats de vilatans il·lustres, com el músic Pau Casals, el dramaturg Angel Guimerà o l'escultor Apel·les Fenosa. Una passejada pel nucli antic ens ajudarà a descobrir-los. Oriol Gracià (text)

Des de la plana de l'Alt Penedès ens enfilem al massís del Garraf. Un recorregut ben senyalitzat ens guiarà entre les plantes més típiques d'aquestes muntanyes. Així, aprendrem a reconèixer el margalló, el garric i el llentiscle, entre d'altres. Oriol Gracià (text)

La gran oferta cultural, sobretot arquitectònica, i gastronòmica de Ripoll mereix moltes visites. Us en proposem un tast de cap de setmana. Vanessa Pérez (text)

La UNESCO ha reconegut 13 monuments, paisatges i festes dels països catalans amb el títol de 'Patrimoni de la Humanitat'. La declaració respon als valors artístic, històric i social d'aquest testimoni humà. Montse Castellà Espuny (text)

Cales i camins de ronda voregen i vigilen la Costa Brava allà on s'atura la vall que connecta els verds i els blaus de l'Empordà. Cristina Masanés (text), Òscar Rodbag (fotografia)

Si l'hivern no gela arbres i horts de muntanya, el rebost s'omple de pots de conserva: 'tomàtigues', 'prinyons', carbasses, nous... I l'herba del tros engreixa vedells, 'eqües', pollins, cabres i corders. Amb l'elaboració de productes agroalimentaris, la criança del bestiar de muntanya torna a tenir sentit. A l'obrador, carn i llet són productes artesanals, "art i salut", l'esperança per a moltes cases de pagès. Carme Escales (text), Oriol Clavera (fotografia)

El cogulló de Cal Torre, al sud-oest del Bages, és un veritable balcó i mirador del pla de Bages i Montserrat, el cim culminant (882 m) de la serra de Rubió i d'un conjunt de serralades i relleus tubulars que separen l'altiplà comarcal de l'Anoia. Al fons, els molins modelen el paisatge. Jordi Planell (text), Marc Vilarmau (fotografia)

Ben acompanyats per les aigües del Ter, anirem descobrint poblets encantadors i amb molta història. Tots han sabut aprofitar bé els beneficis d'aquest generós riu que ha donat feina i vida al seu entorn. Marta Montmany (text i fotografia)

El canal d'Urgell es va construir a mitjans del segle XIX per transportar aigua del Segre als camps de les comarques del pla de Lleida. Des de l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, a Mollerussa, podreu fer una ruta a peu seguint el curs de l'aigua, fins arribar al salt del Duran. Cecília Lorenzo (text i fotografia)