El Ter. 200 km de natura i vida entre el Pirineu i l'Empordà

Berga va néixer als peus de la serra de Queralt, un entorn envejable per a una ciutat que no solament és viva durant la Patum. Xavier Rosiñol (text), Nick Neves (il·lustració)

Cinc fundacions amb seu a Barcelona que promouen l'art i el patrimoni La conservació i la divulgació de l'art de diferents èpoques és l'objectiu dels museus i fundacions que presentem. La seva activitat actualitza la figura del mecenes cultural, de llarga tradició en la societat civil catalana. Eduard Molner (text), Marc Javierre (fotografia)

L'autor de 'Pa negre' i 'Els convidats' evoca els seus anys d'infantesa a Roda de Ter, on el pont que separava els d'una banda i els d'una altra era travessat amb naturalitat pels vilatans, que admiraven la placidesa del riu a cada pas. Emili Teixidor (text), Roger Rovira (fotografia)

Recorregut pels diferents paisatges que travessa el Ter Com si fos una serp, el riu va canviant de pell a cada pas, una pell que són els paisatges de muntanya, de la plana i del litoral que recorre el Ter des d'Ulldeter fins a la Gola. Joan Tort (text), Roger Rovira (fotografia)

L'aventura juganera d'un riu de muntanya acabat de néixer Sota la mirada atenta dels pics de Bastiments, de la Dona i del Gra de Fajol, el Ter brolla a més de 2.400 metres d'altitud i de seguida agafa embranzida. En els seus primers dies de vida, el riu llisca entre altes pastures, avetoses, fagedes i boscos de bedoll. Lluís Calvo (text), Roger Rovira (fotografia)

Parlen els testimonis de la vida i el treball a les colònies Si les lliçons d'història contemporània s'impartissin en els escenaris reals on se'n van viure els capítols, la classe de revolució industrial es podria fer vora el Ter. Molins, fargues, canals i rescloses, fàbriques i colònies expliquen com era aquella vida dedicada a la producció. Carme Escales (text), Roger Rovira (fotografia)

El Ter viu les últimes hores per Girona i el Baix Empordà Fi plaent del viatge. Deixant enrere Girona, el Ter mandreja per la plana i rega els camps de cultiu empordanesos. El riu s'abraça amb la mar a la gola de Ter, entre els camps de la Barra i de Begur. Xavier Valls (text), Roger Rovira (fotografia)

Juganer, tranquil, servicial, plàcid, cristal·lí i fangós. Un riu passa per totes les etapes, igual que ho fa l'existència humana. Narcís Comadira (text), Mariona Cabassa (il·lustració)

La tardor ens regala milers de fruits saborosos. Temps enrere havien estat molt populars, però han caigut en l'oblit. Recuperem el gust de collir fruits al bosc. Iolanda Bustos (text), Blanca Martí (il·lustració)

La recuperació del passat La capital de l'Alt Palancià té una història que no s'adiu amb les seves dimensions actuals. Al segle XII era ciutat reial i episcopal, i al XIX quasi dóna el seu nom a una província. Avui recupera el seu patrimoni per oferir-lo a uns visitants fins ara atrets per l'entrada de toros i cavalls, una festa única. Joaquim M. Pujals (text), Josep Cano (fotografia)

Roda de Ter és una vila que ha donat grans noms a les lletres catalanes. El més conegut és el poeta Miquel Martí i Pol, que en els seus versos descriu el Ter i el treball a les fàbriques. Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

Els pobles del Baix Ter viuen aturonats i a una distància prudent del curs del Ter, per evitar-ne les inundacions. Colomers, a divuit quilòmetres de la desembocadura, nés l'excepció, amb el riu als peus d'un puig on reposen els carrers i les cases de pedra. Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

Un recorregut que transita a banda i banda del Ter al nord de Sant Pau de Segúries. Descobrirem el petit nucli de la Ral, així com l'amagat santuari del Remei, un bon mirador, i planes d'un important valor ecològic. Xavier Amat (text), Miriam Bauer (il·lustració)

Conten que el noble aragonès Balasc d'Alagó anava perdut enmig de la nit, però que finalment trobà refugi a Sant Pere de Castellfort, als Ports. Des del punt on n'albirà el llum, erigí el peiró en Blasco. Avui coneixerem aquestes construccions i un continu inacabable d'elements de pedra. Ernest Costa (text i fotografia)

Aquesta ruta és un viatge en el temps: anem de la modernitat més absoluta del Fòrum fins als vestigis mil·lenaris del jaciment Iaietà de Puig Castellar. El Besós i la serralada de Marina ens hi acompanyaran. Joan Bartoll (text i fotografia)

La llacuna de l'Encanyissada és l'ànima del delta de l'Ebre. Hi nian i s'hi aturen diverses espècies d'ocells. Per descobrir-la, el millor és dirigir-se a la Casa de Fusta, on es pot dinar, visitar un museu, fer un tomb en una barca de perxar o llogar bicicletes. Cecília Lorenzo (text), Jordi Folch (fotografia)