Monuments de Catalunya. Les 10 joies del patrimoni català

COM SI FOSSIM ROMANS, GAUDIM A L’AMFITEATRE D’ESPECTACLES DE CACERES I LLUITES DE GLADIADORS Reconstruïm l’impressionant amfiteatre de Tarragona i vivim una intensa jornada de caceres i lluites de gladiadors, rituals i espectacles que tornaven bojos els romans. I aprofitarem el viatge en el temps per passejar-nos també per les increïbles muralles, encara dempeus, i per les restes del teatre, el temple d’August o el circ. Oriol Margalef (text)

VISITEM L’ÚNIC JACIMENT ON CONVIUEN RESTES D’UNA CIUTAT GREGA I UNA ALTRA DE ROMANA Va ser la porta d’entrada de les cultures grega i romana a la Península. I des d’aquell moment, ja res no va ser igual. El jaciment d’Empúries és un escenari privilegiat de la nostra història i un lloc excepcional: cap altre pot dir que atresora una colònia grega i una urbs romana. És, a més, un espai ben viu: en cada prospecció arqueològica s’hi fan noves troballes que aporten més informació sobre els orígens de la nostra cultura. Cristina Masanés (text)

ELS SECRETS DE SANT CLIMENT DE TAÜLL ‘Ego sum lux mundi’. El Crist en majestat que ens mira amb severitat des de l’absis de Sant Climent diu la veritat. A Taüll el romànic il·lumina el paisatge. Canvia de vestit cada estació. El blanc neu dóna pas al groc xicoia primaveral. Després arriba el torn del verd refrescant de l’estiu, que esclatarà en mil colors a la tardor. Només les esglésies romandran impassibles, com han fet durant els darrers 900 anys. Anna Sàez (text) Rafael López-Monné (fotografia)

EL REIAL MONESTIR DE SANTES CREUS A LA RUTA DEL CISTER A Santes Creus, el sol acarona des de fa segles les pedres que donen forma a una de les joies del romànic i gòtic català. Quan el dia comença a treure el cap, els primers raigs il·luminen la rosassa de l’església abacial. Alhora, l’antic monestir i el cementiri comencen a rebre l’escalf del desvetllament d’una nova jornada. Us recomanem que durant la visita seguiu amatents a la llum, que us guiarà en la descoberta d’un dels conjunts monumentals més singulars de la història medieval de Catalunya. Gemma Casalé (text) Maria Rosa Vila / Magí Sanjosé (fotografia)

BENVINGUTS AL CASTELL INEXPUGNABLE DE MIRAVET, QUE S’ALÇA ALTIU SOBRE L’EBRE És la construcció del Principat més imponent que vetlla l’Ebre, i no hi ha cap dubte que és una fortalesa excepcional: era estratègica, des d’on es controlava la comunicació fluvial, i situada al capdamunt d’un espadat de 100 m, també era inexpugnable. Un autèntic bastió dels templers. Oriol Gracià (text) MHC - Pepo Segura (fotografia)

DINS EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA “Al damunt dels nostres cants/aixequem una Senyera/ que els farà més triomfants.” Aquestes paraules solemnes són les que més han ressonat entre els murs del Palau de la Música Catalana. Formen la tornada de l’himne de l’Orfeó Català, l’entitat coral fundada el 1891 que és la raó de ser d’aquest auditori declarat patrimoni de la humanitat. Montse Armengol (text) Palau de la Música - Matteo Vecci (fotografia)

PUGEM A LA TALAIA ON S’ELEVA LA CATEDRAL DE LLEIDA La restauració del conjunt medieval de la Seu Vella de Lleida ha fet reviure una de les millors catedrals d’Europa. Malgrat tot, aquest turó lluminós amaga una història convulsa, sobretot des de l’arribada de les tropes borbòniques de Felip V. Avui, el turó de la Seu Vella progressa en el seu camí per ser reconegut com a patrimoni de la humanitat. Salvador Giné (text) Jordi Bas (fotografia)

ENS PERDEM PELS CARRERS I ELS CASALS DEL CALL JUEU DE GIRONA El millor consell que us podem donar per descobrir el call de Girona és que us hi perdeu, literalment. Deixeu estar el mapa i camineu sense rumb fix, i mentre ho feu, no oblideu de mirar cap amunt, per captar tots els detalls possibles. Us trobeu en un dels barris jueus més ben conservats del món: deixeu-vos portar i gaudiu-ne. Judit Pujadó (text) Maria Rosa Vila / Magí Sanjosé (fotografia)

LA VIDA DELS MONJOS, ELS NOBLES I ELS VILATANS EN UN ÚNIC CONJUNT EXCEPCIONAL, SANT PERE DE RODES La majestuositat del monestir de Sant Pere de Rodes és indiscutible, i domina un paisatge, el del cap de Creus, que ens deixa sense respiració. Però el conjunt monumental no s’acaba en el cenobi: també atresora el poblat medieval de Santa Creu i el castell de Sant Salvador, que protegia els monjos i els vilatans. Un conjunt únic i corprenedor. Nil Ventós Corominas (text)

SENTIM EL BATEC DE LA SAGRADA FAMÍLIA La seva gestació ens ha acompanyat durant anys, tota la vida. Quatre, cinc, sis generacions de barcelonins i catalans haurem fet camí per Barcelona amb el batec latent d’un temple concebut en el desig d’un llibreter. Josep Maria Bocabella va somiar una església dedicada a sant Josep, i l’any 1881 va comprar el solar on veure-la aixecar. El projecte d’aquell somni va inspirar un somni més gran. En mans d’Antoni Gaudí a partir del 1883, la idea inicial del temple va anar creixent i consolidant-se, de sant Josep a la ‘família’ sencera. Carme Escales (text) Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família (fotografia)