L’Hort de Fortunyo

Gran, lluminosa, detallista i completa. Falten adjectius per descriure aquest tresor rural de la Terra Alta. El seu interior és extraordinàriament gran: més de 700 metres quadrats. És inusualment lluminosa: algunes parets de pedra han estat substituïdes per finestrals. És deliciosament detallista: unes petites llibretes serveixen perquè cada hoste apunti què ha pres al bar de la planta baixa. És sorprenentment completa: servei de piscina, zona de jocs amb taula de ping-pong, petit corral amb gallines i conills... És, per tot això i més, una de les millors cases rurals del país.

L’Hort de Fortunyo, erigida sobre una casa de pagès anterior al segle xviii, va renéixer tal com la veiem avui de la mà del Paco i la Conxita. Al Paco el trobareu cuidant l’hort —acotat a manera de jardí en diferents parcel·les. D’allà sortiran els enciams, les albergínies, els carbassons, els tomàquets, els melons o les bajoques que després trobareu al bufet. La Conxita és qui ha cuidat les flors. I el Xavi i la Sílvia, qui tracten els nouvinguts amb amabilitat, familiaritat i disposició absoluta.

La casa, ho hem dit, és immensa. Plena de racons: un altell fa de biblioteca, una antiga banyera de pedra és ara un chill-out, l’antic piano no està desafinat del tot... Si a tot això hi sumem altres detalls que no es veuen a simple vista, com ara que es continua aprofitant l’aigua de la pluja tal com es feia fa un parell de segles o que l’aigua fresca del pou es recondueix per refrescar la casa, tindrem una combinació que justifica, de sobres, el viatge a aquest punt del país. A més d’aprofitar per comprar l’altre tresor d’Arnes: la mel.

Els Estrets
Si demaneu a l’Hort del Fortunyo quines excursions podeu fer al voltant de la casa, amb tota probabilitat us recomanaran que feu els Estrets d’Arnes.

Quatre quilòmetres a l’est (una plàcida excursió amb bicicleta), comença aquest espectacular congost que serveix de porta d’entrada al parc natural dels Ports. Així com indica el seu nom, les parets de pedra es fan cada vegada més estretes. Si alceu el cap potser veieu algun voltor, o algú que hi fa escalada. A tocar del rierol, si el temps ho permet, la gent aprofita els gorgs i una piscina natural per banyar-s’hi. I una cabra salvatge hi va a beure... -Pep Ruiz.

Aquest allotjament es va publicar en el número 173 del DESCOBRIR.