Cal Rei

Si s’arriba a Cal Rei de dia, l’hoste queda bocabadat, corprès, només travessar la porta principal de la casa. La cara nord del Cadí, amb aquelles espectaculars parets de pedra vertical, és allà al davant. Unes gandules de jardí conviden a passar-se les hores mirant el paisatge, mentre els nens es distreuen als gronxadors. Fins que en Lluís i la Piluca avisen per sopar. Volen transmetre autenticitat, explicar com s’ha viscut i es viu en un poble petit del Pirineu. Ho fan a la cuina: cremes fines de verdures, melmelades de fruites del jardí i guisats de la terra, saborosos i reconfortants. I ho han fet també amb la transformació dels vells pallers i corrals en casa de turisme rural. Un exemple: els pilons que sostenen l’eixida, on fa uns anys es guardava la maquinària agrícola, són de totxo. Hi ha qui diu que desentonen. Però en Lluís no els folra de pedra, diu que no vol que Cal Rei sembli un xalet. El banc del jardí és l’escó que tenien a la cuina, la barana de les habitacions està feta amb les menjadores de les vaques i l’antiga pastera és ara una tauleta al costat de la llar de foc. -Griselda Guiteras.

Aquest allotjament es va publicar en el número 176 del DESCOBRIR.