Hotel Miralles

Entre els tretze i els divuit anys, el Salvador es va dedicar a cuidar cabres i somiar que en un futur obriria un restaurant. El somni fa temps que s’ha fet realitat. Fa més de trenta anys, ell i la seva dona, la Pepita Serena, obrien una fonda que no ha deixat d’ampliar-se amb el temps fins l’actual Hotel-Restaurant Miralles. Curiosament, allò que uneix aquells temps de pastor i l’actualitat és la matèria primera d’un dels seus plats estrella, que els fan coneguts dins el món de la restauració: la cabra blanca o crestó.

Crestó rostit o en escabetx. Aquest, que era un plat propi dels senyors del segle xiii, avui és una de les delícies que el Salvador i la seva família serveixen a dojo des d’aquest establiment d’Horta de Sant Joan. Per guisar, hi ajuda la bona aigua de la zona, l’excel·lent oli i el vi de la Terra Alta.

L’Anna potser és a la recepció. La Nuri, a la cuina. Les filles del Salvador i la Pepita treballen a l’Hotel amb la mateixa passió que els seus pares. Totes dues han estudiat hostaleria i s’enorgulleixen de garantir la continuïtat d’aquest negoci familiar. I es nota que ho és, de familiar. Sobretot, en el tracte, que ajuda el visitant a sentir-se més còmode.

Les habitacions, nombroses, són senzilles però acollidores. Les persianes, automàtiques. La sala d’estar, d’altres temps. I els menjadors, immensos (amb capacitat per a 400 persones). Allà, mireu a la taula del costat: segur que algú demana crestó. Potser no en sap tota la història. Potser no sap que aquell jove pastor continua tenint ramat propi amb aquestes cabres autòctones per fer de l’Hostal-Restaurant Miralles un punt d’atracció de paladars que busquen sorpreses.

Buscant les vistes d’Horta
Horta de Sant Joan és dalt d’un puig. Tot són carrers que pugen, baixen, fan cercles. Val la pena veure’l amb perspectiva. Per això, des de l’Hotel-Restaurant Miralles, la temptació ve d’un parell de quilòmetres més enllà. A tocar del convent de Sant Salvador d’Horta (una joia de temps dels templers que ja val, i molt, la caminada) hi ha una espectacular muntanya, la de Santa Bàrbara (juntament amb el convent estan declarats monument historicoartístic). El camí està molt ben condicionat i encara que els últims metres no siguin aptes per a persones amb vertigen, la recompensa del cim fa oblidar qualsevol patiment. Vistes del Port, de la Terra Alta i, és clar, d’Horta, allà dalt del puig.

Aquest allotjament es va publicar en el número 134 del DESCOBRIR.