Mas de Bernis

Quan sortiu dels apartaments que us recomanem, tindreu problemes per saber on anar, perquè us ‘perdreu’ entre tanta bellesa.

És del tot comprensible: la mirada es desvia cap a l’oest, cap als tons vermellosos del terra que reflecteix una posta de sol que sembla que arribi més tard d’allò habitual. És normal que mireu cap allà. Però el paisatge que de veritat us cridarà l’atenció en aquest mas arribarà l’endemà al matí, al sud. Obrint les portes del balcó de l’habitació, l’horitzó es perd molt, molt enllà, retallat per algunes palmeres que punxen quilòmetres i quilòmetres d’arrossars. Mas de Bernis es troba a les portes del Delta, a l’Aldea. S’hi arriba amb cotxe mentre ens divertim pels camins jeroglífics que dibuixen aquesta peculiar zona, a ritme del ramat d’ovelles del davant, passat el santuari de la Mare de Déu de l’Aldea.

Quan hi arribes, sembla que no hi siguis. La primera imatge és la d’una casa antiga gairebé abandonada. Però cal veure l’altra cara: tons ocres i blaus lluminosos als murs combinen amb els cels i els terres de la zona. Al davant, un porxo, unes cadires, un petit bosc de mandariners i trossos de troncs d’arbres que la natura ha modelat amb formes que posen a prova la imaginació, erigits com a obres d’art, sobre pedestals. Un punt de surrealisme. Com el nom de la gosseta que us rebrà: es diu Bolso.

Mas de Bernis té molt passat dins les seves parets. Va tenir un paper destacat en la configuració del que ara és el Delta agrícola i va ser quarter general de la Comuna de París, un batalló de les brigades internacionals republicanes a la Guerra Civil. El present del mas és el silenci. Apartaments amplis, senzills, ideals per a famílies i reunions d’amics que busquin calma. Allà la trobareu. Això i, entre d’altres, unes magnífiques postes de sol.

Les torres de l’Aldea
De camí cap a Mas de Bernis segurament haureu passat per la zona més antiga de l’Aldea. La població conserva quatre antigues torres (d’entre el segle XII i el XVI), una de les quals va servir com a defensa de la boca de l’Ebre (símbol de la població, present a l’escut oficial). Aquesta és la que trobareu a tocar de l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea, un conjunt que, ni que sigui per la proximitat amb el mas, no teniu excusa per deixar de visitar-lo. És un lloc amb encant, envoltat d’una llegenda que parla de la trobada de la imatge de la mare de Déu prop d’una olivera, com les que encara creixen allà, avui dia. -Pep Ruiz. 

Aquest allotjament es va publicar en el número 121 del DESCOBRIR.