Cal Nen

Hi ha molts petits plaers, en aquesta vida. Per a molts, la combinació d’un dinar saborós, amb bona companyia, en un lloc pintoresc, seria perfecta si hi afegim un altre plaer: una migdiada. A Cal Nen ho podreu fer. “He viatjat per mig món i hi ha coses dels hotels que sempre m’han fet ràbia, com ara haver de deixar l’habitació a les dotze”. A Cal Nen —si ningú s’espera— podreu marxar més tard. Qui pensa així és la Magda que, amb la seva família, regenten aquesta casa fonda amb tradició centenària que s’ha anat ampliant amb el temps (els avis deixaven el seu propi llit als visitants).

Cal Nen és molt a prop del centre de Berga i, a la vegada, està suficientment apartat. Ancorat en un pendent pròxim a la muralla del castell, a peus de Queralt, allà on definitivament comencen els Prepirineus, sorprèn el silenci, la calma. I la simpatia d’una família que està més interessada a fer amics que a tenir clients. La mare, tan si vols com si no, et torna a omplir la gerra del suc de taronja de l’esmorzar, no fos cas que et quedessis amb gana.

Amb energia més que suficient podem sortir al jardí. Gronxador, piscina, verd. Aire fresc. Al centre de Berga són 10 minuts de baixada i, segons com tingueu les cames, 20 de tornada. El dinar: pastís de bolets amb crema de carbassa, escudella de blat de moro escairat, pèsols negres estofats. Cuina berguedana i un toc d’imaginació a un preu més que raonable (i encara més per als hostes). S’hi menja bé, la companyia és bona. Però que a ningú li estranyi si, amb el temps, un dels millors records que s’emporta de Cal Nen és... la migdiada.

Buscant les vistes de Queralt
Sortiu de Cal Nen ben calçats i prepareu-vos per a una bona estona de pujada. Seguiu les marques. Observeu el salt d’aigua a l’hostal el Guiu. Després, camins que passen per zones d’obaga, ombrívols. Una capella. Una altra. I de sobte —i per primera vegada— l’esforç dóna la recompensa: les impressionants vistes des del santuari de Queralt. Si teniu la sort de pujar-hi en un dia clar, l’horitzó estarà retallat —d’esquerra a dreta— pel Puigsacalm, les Guilleries, el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Per algun motiu hi ha qui anomena el santuari de Queralt com 'el balcó de Catalunya'. -Pep Ruiz.

Aquest allotjament es va publicar en el número 120 del DESCOBRIR.