Casa Leonardo

Al principi del segle xx pocs habitants de la vall Fosca podien suposar els canvis que se succeirien en el seu entorn en poc més de tres anys. La instal·lació de la central hidroelèctrica de Cabdella per a l’aprofitament de les aigües acumulades a la part alta de la vall va comportar saltar d’una economia de subsistència, amb deixos gairebé del neolític, a la revolució industrial. Aquells canvis van portar gent i noves oportunitats de negoci que l’avi de la Mireia Font sabé aprofitar obrint un establiment nou a la part baixa de la vall: Casa Leonardo. Casa Leonardo és, doncs, filla de la hidroelèctrica. Tot va començar a l’inici del segle xx, quan el Leonardo Vidal, avi de l’actual propietària, la Mireia Font, es va traslladar a Senterada des de la veïna població de Gerri de la Sal per obrir un negoci d’hostaleria i botiga de queviures. Aviat el negoci es va ampliar fins a l’establiment que és avui en dia, amb els seus alts i baixos deguts a una guerra incivil i altres avatars. Els anys van passar i finalment en la dècada dels setanta es va tancar definitivament al públic, ja que la dona de l’avi Leonardo ja era massa gran per continuar capitanejant aquell bar, tot un referent a la població.

Però la Mireia Font, néta de Vidal, i el seu marit Jesús Sánchez, arqueòlegs de professió, van tornar a Senterada amb la voluntat de tornar a Casa Leonardo l’esplendor d’abans. Per això es van traslladar de la seva Barcelona on vivien i el 2001 reobren el bar i posen a disposició dels hostes algunes habitacions. Un local que, com comenta Font, “ofereix l’autenticitat del territori: des dels plats propis, els camins, la fauna, les seves sensacions com els sorolls de l’aigua del riu en passar per sota dels finestrals o els colors de tardor. Jo intento vendre això: que sigui una experiència única de sabors, colors i olors”. I del cert que ho aconsegueix. A Casa Leonardo, Font i Sánchez han sabut recollir la seva formació en arqueologia i transformar-la en antropologia, que és present per tot l’establiment en mil i un detalls. Així, s’han recuperat banyeres de ferro amb potes lleonades, pots d’estris que a molts de nosaltres ens retornaran a la infància, mobles modernistes originals que degudament restaurats decoren les habitacions amb gran encert, vitrines amb una infinitat d’elements recuperats com el famós paper El elefante, ampolles de l’anís El tigre o pots de cacau Phoscao. I com a cirereta un no ha de marxar sense sol·licitar que li mostrin l’antiga botiga: l’establiment original que va obrir fa gairebé cent anys l’avi Vidal on la família Font ha intentat plasmar l’aroma i els colors de l’època. I és que a qui li agradi la història recent, Casa Leonardo n’és un referent.

Recuperar sensacions
Per acompanyar aquest despertament dels records, res millor que assaborir els gustos d’abans amb l’oferta culinària de la casa. Destaquen plats com el trinxat, la truita amb panses i pinyons, el peix de terra amb samfaina i la famosa girella, un embotit a base de menuts de xai, mesclats amb arròs i bullit. I no oblidéssim pas les postres, com els gelats de ratafia o farigola. 

Casa Leonardo és el complement perfecte per a una estada inoblidable al bell mig dels Pirineus, un espai per rememorar sabors, olors i murmuris d’abans, quan podíem viure sense Internet i el ritme dels nostres passos ens parlava de mil i una llegendes, com les que la Mireia s’encarregarà de narrar. -Joan Portell.

Aquest allotjament es va publicar en la guia 'Tresors rurals'.