Cal Porrerà

Deixant enrere el brogit i les tribulacions de la gran ciutat, Isabel Vilà va decidir l’any 2003 virar cap al sud i instal·lar-se a Porrera, un petit municipi del Priorat d’uns 500 habitants envoltat de vinyes i situat al peu de la serra del Molló, veïna del Montsant. Un cop allà va emprendre una tasca ingent: restaurar de cap a peus una immensa casa pairal de 1803 i 900 m² que havia pertangut a un terratinent local. Hi va deixar la deliciosa empremta de la seva anterior feina, la coordinació de la secció d’interiorisme d’un dominical català. En va respectar l’estructura, també la disposició de les diferents estances i habitacions, i va polir cada un dels elements i racons de la casa: els mobles, les bigues de fusta -algunes de les quals conserven la barreja de blauet i calç amb què les desinfectaven els antics propietaris-, els poms i la decoració de les portes, els sòcols, les sanefes i pintures d’algunes parets, o la voluta de l’habitació 1800, la perla de la casa. 

Després va posar nom a les cambres, totes amb bany: 1800, Ermita, Alcova, Blava i Victòria. I es va reservar un espai per viure amb la seva família al pis de dalt, des d’on baixa per atendre, de forma exquisida, els hostes, als quals no dubta a explicar històries de la zona -també la de la casa- o els ensenya, als estrangers, com es fa el pa amb tomàquet. 

La casa està impecable: la neteja és diària; la pols, inexistent; hi ha assecadors a cada habitació; l’aigua calenta surt només obrir l’aixeta de la dutxa; hi ha espelmes a la terrassa i al jardinet; els llençols són de cotó, i les cortines, de fil i amb randes.

Al cap d’un temps va habilitar l'immens celler on ara es fan els tasts de vins de la DOQ Priorat que organitza amb alguns cellers de la localitat. El mes de gener de 2013, la seva inquietud la va portar a impulsar, juntament amb altres empreses d’enoturisme, l’associació Priorat Enoturisme. La casa ha estat catalogada com a patrimoni. La calma, el silenci i la tranquil·litat que s’hi respiren no tenen preu. No és gens estrany que el fotògraf Paco Elvira li dediqués aquesta entrada al seu blog: 'Si alguna vez me pierdo, buscadme en Cal Porrerà'.